|
 

|
 |

Regidoria
d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç
de Pla General d'Ordenació Urbana
5.
El Casc urbà
5.4.
Front marítim
5.4.1.
Estat actual:
Vialitat:
- La carretera
N-II, juntament amb l’autopista A-19, és una de les infrastructures
viàries més important. Si a això hi afegim la
presència de la via del tren, el resultat és una clara
barrera amb el mar, que és present al llarg de tots els municipis
del Maresme.
- En el cas concret
d’Arenys de Mar es generen dos fronts, el front urbà i el
front marítim, sense cap relació entre ells.
Usos:
- Hi ha molta diversitat
d’usos en una banda o altra de la N-II, però no hi ha una connexió
directa entre ells. L’activitat que s’hi produeix deriva en paquets
autònoms distribuïts al llarg d’aquesta infrastructura:
comercial-terciari, residencial, estació del ferrocarril de
la costa, port turístic, etc.
- El port és
un focus d’activitat molt important, en l’actualitat totalment deslligat
del nucli urbà, ja que les poques activitats d’oci (restaurants,
port nàutic) o d’interès turístic (llotja) es
veuen infrautilitzades per la complexa accessibilitat i per l’escassa
relació d’espais per a vianants (no hi ha un passeig marítim
amb entitat), tant en l’àmbit propi del port com en la relació
d’aquest amb la platja. Existeix un únic accés rodat
i una connexió molt feble a través de la riera que,
més que relacionar el casc amb la platja o el port, el que
fa és agreujar els problemes de trànsit en aquest punt.
L’accés a través de la riera està sobreutilitzat.
- Existeixen espais
buits entre els intersticis del tren i la carretera N-II, potencialment
molt interessants per la seva ubicació estratègica,
però que en l’actualitat només són espais residuals.
- Aquests focus
d’activitats generen una demanda d’aparcament molt gran, que actualment
no es cobreix.
Vianants:
- No existeix un
espai de vianants o passeig que relacioni de manera contínua
el front de mar, ni el casc urbà amb el mar, ni les dues bandes
de la carretera.
- - Les relacions
a nivell de vianants es produeixen de manera molt localitzada, en
punts de molta activitat o amb usos molt concrets. Però aquests
usos no estan relacionats entre ells, o bé mantenen connexions
deficients, com en el cas concret de la riera.

Feu un clic per augmentar la imatge (1.650 X 549px; 162kb)
5.4.2.
Elements de proposta:
Vialitat:
- La proposta viària
del front de mar es centraria en potenciar el caràcter urbà
de la carretera N-II. Això implicaria disminuir el volum de
trànsit rodat i la seva velocitat creant una xarxa viària
alternativa que pugui absorbir el trànsit cap el casc o cap
a d’altres destinacions, sense haver de passar pel tram urbà
de la N-II, i restringint al màxim el trànsit per la
riera a un ús local i de serveis.
- Per altra banda,
s’aprofiten aquests nous punts de connexió cap a la banda urbana,
per perllongar-los cap al la banda de mar, tot creant nous accessos
a la platja i al port.
- Es crearia així
un nou vial de servei a la banda de mar que acompleix múltiples
funcions: pas de serveis per les noves activitats a desenvolupar,
diversificació de la demanda d’aparcament enlloc de la concentració
actual, potenciant punts com l’estació del ferrocarril i el
Port, i projecció d’un element per a vianants, un passeig,
que atorgui continuïtat a tot el front de mar.
Usos:
- Potenciar aquells
punts que pel seu emplaçament o el seu ús tenen major
interès.
- Ampliar l’oferta
de comercial i de terciari a l’entrada d’Arenys de Mar, venint des
de Caldetes, a l’àrea del "McDonald",
el supermercat i la benzinera. Aquesta zona és de creació
recent, i està mancada de consolidació. Té una
oferta comercial molt potent, però no es relaciona amb el casc
urbà. Millorar la comunicació en aquest punt amb la
platja actualment inexistent. Creant un accés soterrat que
doni servei a la platja i a una nova oferta d’aparcament.
- Potenciar el
caràcter de platja més urbana que té la platja
de ponent. A aquesta fita s’arribaria: 1) incrementant la relació
del casc urbà amb una major accessibilitat i millorant el pas
soterrat de la riera restringint l’ús com a viari a un ús
de servei o local de sortida del nucli urbà a la platja; 2)
creant nous accessos: un pas elevat a un extrem del passeig Xifré
davant la Creu Roja i un altre pas elevat, a l’estació del
ferrocarril; 3) concebint l’estació com un element singular
o "edifici-pont" d’intercanvi de fluxos i de persones que
potenciaria les relacions en sentit transversal de la banda urbana
amb la banda marítima; 4) projectant un passeig marítim
continu que no quedi tallat pel pas de la riera, com succeeix actualment
i que es continuï cap al port i cap al municipi de Canet de Mar
en un extrem, i cap a la nova zona terciària de front de mar
i el municipi de Caldes d’Estrach per l’altre.
- Alliberar la
façana del Port dels usos industrial i pesquer, concentrant-los
en l’espigó de llevant (ampliant i traslladant les drassanes)
i l’espigó de ponent respectivament. Continuar el passeig marítim
pel Port construint una nova façana marítima més
permeable, d’interès lúdic i comercial amb botigues,
bars, terrasses i restaurants que ampliïn la seva oferta a l’horari
nocturn, amb una relació "directa" del vianant o
usuari amb el mar. Ampliar l’oferta de port esportiu.
- Crear una oferta
hotelera interessant i diversa. Un nou element de tensió i
atracció dins el front de mar en un dels espais intersticials
de major interès entre la N-II i la via del tren actualment
ocupada per un càmping. Potenciar una demanda turística
de qualitat amb una oferta atractiva i variada, des d'activitats lúdiques
lligades al casc i al port, culturals, centre de congressos...
Vianants:
- Projectar un
passeig marítim continu que vagi relligant i donant accessibilitat
a tot aquest potencial d’activitats.
- Prioritzar el
vianant enfront de l’automòbil. Potenciar el caràcter
urbà de la N-II: d’aquesta manera, l’encreuament a nivell dels
vianants es produeix de manera més amable.
- Saltar la barrera
N-II i tren mitjançant passos soterrats i passeres elevades.
Crear una tipologia edificatòria a l’àrea turística
que permeti sobrepassar de la línia de tren des de la zona
d’hotels cap a la platja de manera amable.
Regidoria
d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç
de Pla General d'Ordenació Urbana
|
 |
 |