|
|
|
|
|
|
 |
Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana 5. El Casc urbà 5.1. La Normativa edificatòria
Un dels principals problemes del casc urbà és l’ajust de les edificacions al teixit urbà, per raó de les dificultats topogràfiques a poc que ens allunyem de la Riera i del grau de fraccionament del parcel.lari. La normativa edificatòria correspon al sistema d’edificació contínua en illa tancada, subzona I, Casc Antic. Els paràmetres que caldria replantejar en les noves normes urbanístiques són els que fan referència a la possibilitat d’edificar en planta baixa en el pati interior d’illa, els relatius a la profunditat edificable i, en algun cas, els relatius a l’alçada de les edificacions. Per altre costat caldria també revisar les ordenances d’edificació que regulen altres aspectes tècnics, com és el cas dels garatges en planta baixa o soterrani, donades les grans dificultats que troben els accessos, degut a l’estretor dels carrers i poc espai per a fer els girs. Podem destacar els següents temes: - Edificació en pati d’illa En relació a les edificacions en pati d’illa, admesa en totes les illes del casc antic excepte en dues, segons s’indica expressament en els plànols de detall, amb una alçada màxima de 3,50 metres i amb coberta plana i accessible, s’observen desajustos i conflictes formals diversos, que caldrà analitzar amb cura. - Profunditats edificables
Pel que fa a les profunditats edificables, l'ocupació màxima de l’illa establerta en un 80% de la superfície total, una vegada calculada sobre la superfície de cada illa, dóna profunditats que oscil·len entre 12 metres (mínima) i 18 metres (màxima). Aquesta profunditat màxima de 18 metres resulta moltes vegades excessiva i, en els casos en que les noves edificacions ocupen solars entre edificacions antigues ja consolidades, amb alçades i profunditats menors, ocasiona també desajustos molt visibles (parets mitgeres vistes, invasió del pati d’illa). - Alçades d’edificació Les alçades edificatòries s’estableixen en funció de l’amplada dels carrers, amb l’excepció d’una subzona especial que admet fins a PB+2P (10,50 metres) en carrers de fins a 8 metres d’amplada, norma que és general a tot el casc antic. - Densitats de població Les actuals normes urbanístiques no limiten, en sòl urbà, les densitats de població brutes zonals ni tampoc les intensitats corresponents a cada parcel·la, de tal forma que la densitat d’habitatges i, per tant, de població potencial, depèn únicament del sostre potencial admès segons profunditat edificable i alçada d’edificació. Encara que el ròssec degut a la permanència de les edificacions històriques és encara molt alt, això no significa que no es pugui produir una transformació important com a conseqüència del procés de substitució per noves edificacions amb un major nombre d’habitatges per parcel·la. Més endavant s’ofereixen unes xifres estimatives respecte de les densitats actuals i les potencials amb l’actual normativa. - Garatges particulars Les
ordenances relatives a garatges en els edificis suposen, en la pràctica,
l’aparició de solucions d’accés molt diverses, amb la porta
del garatge en el pla de façana o enretirada, més o menys,
per a permetre el gir. Els efectes sobre la composició de la façana
i, especialment, de la planta baixa, són a revisar. En carrers
estrets, per altre costat, els accessos a garatges encaixen amb moltes
dificultats. 5.1.1. Edificabilitat i densitat de població - Edificabilitat Als efectes d’avaluar els actuals índexs d’edificabilitat de població en el casc antic, i de comprovar els nivells actuals de colmatació de les illes, s’ha procedit a efectuar una anàlisi detallada de tres segments representatius d’aquesta part de la ciutat. Les illes analitzades són les següents:
Illa compresa entre la Baixada de Sant Rafel, el Rial de sa Clavella, el carrer Sant Jaume i el carrer J.Ruyra.
M2 (façana al passeig) Illa compresa entre el carrer de Josep Anselm Clavé, el carrer de Sant Antoni, la riera del Bisbe Pol i el passeig de Xifré.
M3 (façana a la riera) Illa compresa entre la riera del Bisbe Pol, el carrer de l’Església i la plaça de l’Església.
Per a cada illa s’ha calculat el sostre actualment edificat i el que resulta de l’aplicació de la normativa actualment vigent, amb els corresponents índexs d’edificabilitat resultants. Els resultats són els que es transcriuen a continuació:
M1 Superfície total: 4.640 m2s Sostre edificat: 6.030 m2st Coeficient edificabilitat: 1,30 m2s/m2st Sostre potencial: 12.069 m2st Coeficient edificabilitat: 2,60 m2st/m2s
M2 Superfície total: 5.251 m2s Sostre edificat: 9.613 m2st Coeficient edificabilitat: 1,83 m2s/m2st Sostre potencial: 25.687 m2st Coeficient edificabilitat: 4,89 m2st/m2s
M3 Superfície total: 9.345 m2s Sostre edificat: 19.500 m2st Coeficient edificabilitat: 2,08 m2s/m2st Sostre potencial: 30.844 m2st Coeficient edificabilitat: 3,30 m2st/m2s
Es dedueix que, en tots tres casos, el potencial edificable encara no realitzat és considerable. En l'illa interior M1, exactament el doble. En l'illa M2, amb un gran potencial derivat del doble front a passeig i a la riera, supera el doble amb escreix. I a l'illa M3, amb un front a la riera molt consolidat, no arriba al doble, però deixa encara un marge important. - Densitat Pel que fa a la densitat d’habitatges i/o de població, s’han considerat les mateixes illes a efectes d’oferir una mostra de l’actual situació i el potencial normatiu. Es tracta d’estimacions en base a l’envolvent edificada actual (per al nombre d’habitatges existent) o de l'envolvent edificada potencial segons normes (per al nombre d’habitatges potencial). En el primer cas s’han comptabilitzat aproximadament els habitatges segons grandària de la parcel·la i nombre de plantes. En el segon cas s’ha estimat com a residencial el sostre dins la profunditat edificable, amb una mitja de 80 m2st per habitatge. En tots els casos s’ha partit d’un índex mig de 3,5 hab/habtge. M1 Superfície total: 4.640 m2s Situació actual: Nombre habitatges: 66 habtges Densitat habtges/ha: 141 habtges/ha Població: 231 hab Densitat hab/ha: 498 hab/ha Potencials segons normes: Nombre habitatges: 124 habtges Densitat habtges/ha: 268 habtges/ha Població: 435 hab Densitat hab/ha: 938 hab/ha M2 Superfície total: 5.251 m2s Situació actual: Nombre habitatges: 155 habtges Densitat habtges/ha: 295 habtges/ha Població: 542 hab Densitat hab/ha: 1.033 hab/ha Potencials segons normes: Nombre habitatges: 306 habtges Densitat habtges/ha: 583 habtges/ha Població: 1.071 hab Densitat hab/ha: 2.041 hab/ha M3 Superfície total: 9.345 m2s Situació actual: Nombre habitatges: 172 habtges Densitat habtges/ha: 184 habtges/ha Població: 602 hab Densitat hab/ha: 644 hab/ha Potencials segons normes: Nombre habitatges: 359 habtges Densitat habtges/ha: 385 habtges/ha Població: 1.258 hab Densitat hab/ha: 1.346 hab/ha
Intensitats d’edificació i densitats potencials
Cal tenir en compte que, en alguns casos, l’alçada i/o la profunditat edificable real supera els límits establerts pel planejament, donant com a resultat un sostre real transitori fora d’ordenació. Així i tot, les densitats potencials superen àmpliament les actuals. El nombre actual estimat d’habitatges és aproximadament la meitat del potencial i, per tant, les densitats d’habitatges (i de població potencial) podrien arribar a doblar-se. 5.1.2. Indicacions per al nou Pla General. El casc antic d’Arenys de Mar forma un conjunt d’especial personalitat urbana. Ha sabut mantenir, malgrat la discordància d’alguns nous edificis o d’algunes intervencions en edificis existents, una atmosfera urbana de característiques pròpies. Hi contribueix sens dubte l’important nombre d’edificis de valor patrimonial o arquitectònic, però és sobretot el resultat de la permanència de les relacions bàsiques entre espai públic, parcel.lari i tipologia edificatòria, només trencada en alguns punts. Per tal de mantenir la fàbrica urbana i les relacions entre els seus elements, el casc antic ha de ser considerat i tractat, en el nou Pla General, com un conjunt històric subjecte a especial protecció. Es tracta de posar en valor un dels actius més importants d’Arenys en la perspectiva d’una futura subcapitalitat turístico-cultural El manteniment de l’escala dels espais urbans i, especialment, de les constants tipològiques de l’edificació és, en aquest sentit, fonamental. Es tracta per tant de formular una política urbanística que ha de trobar la seva concreció en el tractament normatiu de les noves edificacions per substitució i de les intervencions en edificis existents, però que hauria de fomentar la rehabilitació integral d’edificis i espais, i de valoritzar els edificis i elements de valor històric o patrimonial. Això implica també accentuar l’ús cívic dels espais representatius (Riera, Passeig), resoldre el problema de l’aparcament i les circulacions rodades, redefinir els criteris d’urbanització, etc. En aquesta línia, el nou Pla General haurà de contenir diverses regulacions específiques (relatives a normativa d’edificació, ordenances d’estètica i composició arquitectònica, criteris pel tractament dels espais públics, oferta quantitativa de sostre residencial, eixos comercials, mesures de protecció del patrimoni, entre altres) i, possiblement, assenyalar instruments de planejament o actuació derivada per tal de garantir el seu desenvolupament a l’escala adequada. Regidoria
d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç
de Pla General d'Ordenació Urbana |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
  |
