|
|
|
|
|
|
 |
Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana 4.10. Avaluació de les necessitats de creixement Per calcular les futures necessitats de sòl i sostre per a les diverses activitats ens basem amb les dinàmiques de població examinades en el primer capítol en el que s’han fet les previsions de població seguint les dinàmiques de creixement dels darrers 10 anys. La interpretació d’aquestes previsions de creixement ha de tindre en compte els comportaments de la oferta i la demanda en les poblacions situades als límits metropolitans, a on el control del creixement només és possible amb un extricte control de la oferta residencial i d’altes usos. Així doncs, la previsió del creixement es fa en base a una prefiguració a llarg termini, capaç de definir polítiques de sòl a curt i mig termini. Les estimacions de població en els primers quadrienis seran la base per la previsió mitja de sòl, el que anomenarem escenari moderat. Considerarem possibles variants més o menys dinàmiques, avaluant les modificacions que això podria generar en la previsió de les futures incorporacions de sòl urbanitzable. Per a totes les possibles alternatives parlarem únicament de sòl urbanitzable, en tots els casos es considera una dinàmica de reforma i substitució a les àrees urbanes consolidades difícilment avaluable en el nostre cas. Quadre 4.5 Hipòtesi d’evolució de la població en els primers quadrienis
El quadre anterior relaciona la possible evolució de la població en els dos primers quadrienis del Pla General, amb les possibles demandes de vivenda.. D’acord amb les previsions de creixement poblacional es calcula una mitja de 412 nous habitants /any Per els càlculs s’han considerat vivendes de 100 m2, una ocupació mitja de 3 persones/ vivenda i sectors amb edificabilitats brutes de 0,5 m2 de sostre/m2 de sòl. Per absorbir aquesta demanda s’ha considerat una necessitat de 2,7 ha. de sòl brut a l’any. Prenem aquesta com a hipòtesi moderada (segueix les actuals dinàmiques), i avaluem les possibles alternatives de menor o major creixement en un 20% en ambdós casos. El que en un termini de 4 quadrienis suposa de 35 a 52 ha de nou sòl residencial. Partint d’aquestes consideracions, en un període de 4 quadrienis (16 anys) seria necessari la incorporació de 35 a 52 ha. de nou sòl residencial. Quadre
4.6 previsió de sòl residencial (unitats en ha. de sòl
brut) Els creixements per indústria o altres activitats son difícils d’avaluar, ja que la dinàmica d’ocupació de sòl industrial ha estat escàs, però es evident la existència d’una demanda per a sòl industrial i d’activitats econòmiques en general, així com la voluntat de l’Ajuntament d’Arenys de Mar d’oferir sòl per a activitats productives o terciàries. Com en el cas de la residència, per les condicions d’accessibilitat, i posició d’Arenys de Mar, la oferta de nou sòl per a activitats serà determinant en la futura evolució. Per tal d’ajustar a una possible oferta podem avaluar en 1,5 ha/ any la reserva de sòl per a activitats, de les quals considerarem la meitat industrial i l’altre meitat de sòl comercial i terciari. Com en el cas de la residència considerarem una oscil·lació del 20 %, en major i menor demanda, tal com s’expressa en el següent quadre: Quadre 4.7. previsió de sòl per activitats (unitats en ha. de sòl brut)
4.10.1. Els sectors de sòl urbanitzable Per tal de relacionar les anteriors expectatives de creixement amb el desenvolupament dels sectors de planejament delimitats s’han estudiat diverses hipòtesi d’incorporació de sectors de sòl urbanitzable. La fase A, es considera únicament els sectors que actualment compten amb planejament aprovat. La fase B, presenta diverses alternatives de desenvolupament en els primers quadrienis. El programa del Pla General preveu el desenvolupament en els dos primers quadrieni, amb la previsió de sòl suficient per el tercers quadrieni. La fase correspon a un desenvolupament major, capaç de cobrir les necessitats dels propers 20 anys si es mantenen els ritmes de creixement, els diversos sectors previstos també ens han de permetre una major flexibilitat en el desenvolupament de la fase C a on es presenten alternatives que depenen principalment de la construcció de les infrastructures de suport, així com la possibilitat d’adaptar els programes en funció de les tendències de creixement que es presentin en els propers anys. En base a aquestes tres fases, que corresponen a diferents horitzons temporals, la incorporació de nou sòl urbanitzable pot ser: A. El potencial actual en sòl urbanitzable. (graf 1)
Ja s’ha considerat el potencial numèric, en sòl i sostre vacant. Si ho comparem amb les necessitats avaluades el sostre es dedueix que:
Les possibilitats de creixement deduïdes únicament de l’actual potencial teòric en sòl urbanitzable amb planejament aprovat, en alguns casos urbanitzat i en altres per desenvolupar, no respon a les demandes reals, en el cas de l`habitatge per una qüestió tipològica, i en el cas de sòl industrial no tenim garantia del desenvolupament de Vall de Gata ponent i cal diversificar la oferta a posicions més aptes per el terciari o comercial. Quadre
4.8
Si considerem el desenvolupament dels sectors de Ponent i Llevant més propers al casc, la superfície de nou sòl residencial és de 10,55 ha a ponent i de 12 ha a Llevant (equivalent a 8,4 ha, ja que l’aprofitament ha de ser menor en aquest sector). El sòl per a activitats és de 2,6 ha a ponent i de 2.9 ha. a llevant. Els totals son de 22,55 ha. residencials i de 5,5 ha de sòl per a activitats, que conjuntament amb les equivalències corresponents al sòl residencial i industrial amb planejament aprovat ens dona un total de 34,4 ha de sòl residencial i 23,2 ha. de sòl per a activitats. Previsió que te capacitat per cobrir les demandes previsibles fins el tercer quadrieni. Quadre
4.9
B2. Capacitat de desenvolupament a ponent (graf. 4)
Com a alternativa als anterior tenim la possibilitat de concentrar el creixement a ponent, a on s’han previst tres sectors que tenen continuïtat amb el sòl urbà i urbanitzable aprovat. L’alternativa de desenvolupament dels sectors de ponent suposa la incorporació de 13, 96 ha. de sòl residencial i 6,56 ha. de sòl per a activitats. Si considerem també els sectors amb planejament aprovat suposa una equivalència de 35,24 ha. de sòl residencial i de 24,26 ha. de sòl per a activitats. Amb capacitat per cobrir la demanda dels tes primers quadrienis. Quadre 4.10
B3 Capacitat de desenvolupament a llevant
Com ja s’ha indicat, el desenvolupament del sector de llevant depèn de la construcció d’infrastructures viàries d’accés: la prolongació del lateral de la A.19 i la vial longitudinal de llevant o del rial de Canalies. Sols en el cas en que fora previsible la construcció d’aquestes vies es pot plantejar la concentració del creixement a llevant, ocupant un àmbit territorial que presenta bones condicions per el desenvolupament urbà i la desitjada continuïtat amb el casc urbà. En una primera etapa s’ha previst el desenvolupament dels sector de llevant 1 i 2, que en conjunt suposen 26,29 ha. de sòl residencial i 6,56 ha. de sòl per a activitats. Com en el cas anterior, comptem també amb el desenvolupament equivalent als sector amb planejament aprovat, el que suposa 35, 24 ha. de sòl residencial i 24,26 ha. de sòl per a activitats. La ocupació d’aquest sòl pot absorbir el desenvolupament previst fins el tercer quadrieni, amb una dinàmica de creixement equivalent als darrers anys. Quadre
4.11 Amb independència de la delimitació de les àrees de desenvolupament residencial i industrial s’ha delimitat les àrees turístiques que tenen la consideració d’intervencions estratègiques per la seva capacitat de qualificar i revaloritzar el front de mar en posicions als límits del municipi. Relacionat amb la penya i la torre dels encantats s’ha delimitat un sector turístic amb usos de serveis i instal·lacions: restaurants o altres instal·lacions de lleure. Relacionat amb el rial de la serp i amb un extens front a la platja de llevant s’ha delimitat un àmbit turístic amb usos hotelers i altres instal·lacions de serveis turístics. Ambdós
sectors apareixen en totes les alternatives de desenvolupament. 4.10.3. Les àrees estratègiques La definició de les àrees estratègiques es basa en els treballs d’anàlisi realitzats. S’han definit com a àrees estratègiques aquelles en les que conflueixen una sèrie d’elements que les fan singularment importants i representatives pel futur desenvolupament d’Arenys de Mar. La delimitació d’aquestes àrees en l'Avanç de Pla General vol posar en evidència la singularitat d’aquests àmbits així com la complexitat en la seva resolució ja que les possibles actuacions, la configuració final i el paper que han de jugar en un futur no depèn exclusivament d’una actuació, sinó que s’han de donar simultàniament una sèrie de condicions que permetin el seu desenvolupament d’acord amb els objectius d’aquest Avanç, en les que sovint es veuran implicades també altres administracions públiques Les àrees que s’han delimitat com a estratègiques són les següents:
Regidoria
d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç
de Pla General d'Ordenació Urbana |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
  |
