Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana

3. c. Els sistemes naturals

Des de diversos punts de vista el medi físic: la topografia, les rieres i els rials, les costes, les penyes i la vegetació, són protagonistes imprescindibles en qualsevol descripció d’Arenys de Mar, sigui física, de vialitat o d’edificació, la construcció de la vila i l’ús del seu territori sempre han estat estretament relacionats amb el medi natural.

Des de la definició dels primers objectius de planejament, i seguint els criteris dels representants municipals, l’atenció al territori i al paisatge ha constituït un dels objectius fonamentals en la redacció d’aquest Avanç de Pla General. Amb la lectura i la definició d’objectius concrets per a cada tipus s’interpreten les condicions físiques i ambientals com a un dels valors positius i diferencials del municipi, és per aquesta raó que la conservació i la potenciació d’aquests valors està en la base de les línies de tractament que aquí s’especifiquen.

També s’ha destacat en els treballs d’anàlisi i d’informació la forta imbricació existent entre el medi natural i l'urbanitzat, de tal manera que, malgrat la clara existència de la línia de separació entre el sòl urbà i el rústic, la lectura de l'estructura del territori necessitava visió conjunta, condició que posa en evidència la relació de continuïtat entre els espais naturals i els espais lliures urbans, o la necessitat de conservació i especial tractament dels elements naturals en sòl urbà.

El Plànol de "Sistemes Naturals" és la síntesi de la lectura lectura iniciada en la sèrie de plànols d'estructura territorial i usos del sòl....

El plànol es basa en la definició d'àrees de característiques homogènies, en sòl rústic, i la seva relació amb les àrees urbanes, on s’ha tingut en compte no només l'estat actual de transformació sinó també les previsions del planejament aprovat. L’objectiu d’aquests plànols és la delimitació d’àrees de característiques territorials homogènies que ens permeti la creació de sistemes continus i comunicats, que han de garantir el manteniment dels valors paisatgístics i dotar el territori d’instruments capaços d’invertir la tendència actual en relació a la conservació o recuperació de valors ecològics i paisatgístics, que tenen com a principal component la pròpia continuïtat dels sistemes que es proposen i la creació de corredors ecològics capaços de superar les barreres de les infrastructures.

Feu un clic per augmentar la imatge (943 X 591px; 201kb)

Entre aquestes àrees s’han considerat de major importància:

Les rieres i rials

• La seva funció territorial, com a sistema de desguàs, es complementa per les condicions especials que rieres i rials presenten com a principals corredors ecològics. A Arenys de Mar, i el Maresme en general, rieres i rials han jugat tradicionalment el paper complementari de camins, conjuminant les funcions de desguàs amb les de corredor ecològic i rutes humanes, funcions que durant molt temps s’han mantingut en equilibri, trencat únicament pels moments de fortes riades...
• Les condicions han canviat actualment, les rieres i rials ja no són aquell espai que el creixement dels pobles ha respectat, sinó que s’han incorporat a les àrees urbanes amb un elevat grau d’artificialització. L’antiga funció de rial i camí s’ha vist substituïda per la canalització i la construcció d’un carrer... mostrant la tendència a la transformació del territori.
• En el cas d’Arenys de Mar, la circulació per les rieres i rials resulta pràcticament obligada, en part per la necessària continuïtat amb els carrers existents i les reserves viàries del planejament, però també per l'extrema dificultat de plantejar carrers amb continuïtats diferents de les que segueixen les línies de careners o els cursos de les rieres.
• En molts casos la transformació d’alguns trams de les rieres i rials ha estat absoluta, ja no serà possible una recuperació integral per establir nous sistemes d’integració al casc urbà. Però resten encara possibilitats de reconduir els nous traçats viaris de manera que puguin persistir les lleres de les rieres, en el seu estat natural, adoptant noves fórmules de compatibilitat inspirades en el tradicional ús de les rieres i rials com a camí d’ús peatonal i amb tractament que no condicionen la seva funció natural.

Els objectius pel tractament de les àrees de rieres i rials que es presenten en aquest avanç són:

• El manteniment de les condicions naturals per les rieres i rials i les seves àrees d’influència, potencien la conservació dels ecosistemes i els papers de corredors ecològics, que serà necessari millorar en els casos dels passos canalitzats sota infrastructures. El manteniment de les condicions naturals afecta la pròpia llera de la riera o rial , on les condicions de planejament han d’impedir l'obstaculització del lliure flux de les aigües, i també dels espais de vegetació que sovint l’acompanyen. La delimitació que figura en el plànol de sistemes d’espais lliures inclou àrees d’aquest tipus.
• Les rieres i rials com a connectors ecològics, recolzant-nos en la continuïtat d’aquests sistemes, la necessària continuïtat obliga a la previsió de passos per sota les infrastructures. Si aquests passos tenen el dimensionat i les condicions adients poden fer la funció de connectors biològics. Tanmateix, el tractament diferenciat dels trams de platja on desguassen rieres i rials, que en l'estat actual són més o menys perceptibles, complementa el tractament diferencial d’aquests espais singulars.
• En les àrees urbanes, la conservació de les rieres queda sovint reduïda a la traça que recorda l’antiga riera, canalitzada i substituïda per antics i nous carrers.
• En les àrees urbanitzables, sempre que l’estat de consolidació ho permeti, es proposen noves seccions, que seguint la traça dels rials i garantint la continuïtat amb els carrers existents, es preveuen seccions alternatives on el nou carrer es disposa en paral·lel a la riera, que s’integrarà en un espai lliure o en recorreguts per a vianants, sense alterar les condicions bàsiques de la llera que, com a funció prioritària ha de conduir l’aigua. En les àrees urbanitzables, la preservació dels rials s’ha considerat prioritària, fins i tot en els casos en que això pot suposar la reconsideració de planejament aprovat, on s’estudiarà, d’acord amb els promotors del planejament, la redistribució de l’edificabilitat que es pugui veure afectada per l’aplicació d’aquest criteri.

Les Penyes

Ens referim al front marítim d’Arenys de Mar, caracteritzat les penyes que s’apropen al mar amb forts pendents. Malgrat que ha sofert importants agressions, particularment aquelles derivades del pas de les infrastructures costaneres, és encara un dels sistemes naturals més representatius del municipi, definit per la seva abrupta topografia.

Els objectius de l'Avanç de Pla per aquestes àrees són de conservació de les característiques físiques, amb independència del tipus de sòl on es localitzin, mantenint o recuperant, en la mesura que sigui possible, les condicions naturals, amb existència o absència de vegetació.

Els carener

Determinants per la pròpia forma del territori, que defineixen la forma física del territori d’Arenys de Mar, presentant continuïtat amb Arenys de Munt en el seu límit nord, fins a l’arribada al mar. Aquest sistema es veu tallat en el seu límit amb el mar per la línia del ferrocarril i la Nacional II, i al nord del poble per la gran empremta de l’autopista A-19 i el tractament dels seus laterals i talussos.

Els pronunciats pendents de les cotes més altes, particularment en els punts que constitueixen la façana marítima i l’ús forestal predominant, són les característiques més destacades d’aquestes àrees.

La conservació de l’ús forestal és relativament bona en la major part del sòl rústic, presentant també continuïtat amb el municipi veí.

En les posicions més properes al mar podem veure un ús majoritàriament urbà. Les pròpies condicions de punt alt i de pendent considerable han determinat en molts casos la qualificació com a espai lliure urbà o equipament d’aquests punts, però també trobem àrees d'habitatge aïllat consolidat; ocupen posicions de carener els sectors de Les Vil.les, Maltemps, Portinyol, Portimar.

Podem considerar com a molt singulars els dos careners que limiten el casc urbà d’Arenys de Mar, i la particular posició del cementiri.

En tot el front marítim del municipi únicament els careners corresponents a dos penyes han conservat les condicions naturals i apareixen en el planejament vigent com a sòl no urbanitzable, amb protecció arqueològica i ecològica en el cas de la Torre dels Encantats, i com a sòl rústic sense protecció especial en el cas la penya situada entre la zona industrial i el del cementiri.

• Com a objectiu global per les àrees de carener es defineix la preservació de la forma física i la vegetació existent o potencial, amb el manteniment de la continuïtat dels espais amb vegetació, capaç de dotar als careners d’una continuïtat de tractament.

• En cas de sòl rústic la qualificació com a forestal pot garantir aquests objectius.

• En el cas de sòl urbanitzable o urbà, la conservació de la forma i de la vegetació s’ha de compatibilitzar amb les diferents qualificacions assignades pel planejament vigent o futur. Les línies generals d’intervenció en relació a aquestes categories de sòl són:
• Per a qualificacions d’espai lliure s’han de determinar les condicions específiques capaces de garantir la conservació de la forma i la vegetació, de manera compatible amb l’ús públic d’aquests espais.
• Per a qualificacions d’equipament es considera convenient la regulació de l'ocupació del sòl , considerant com a prioritat la preservació de les masses d’arbres existents o un tractament del sòl capaç de garantir la continuïtat de les àrees naturals. En aquests casos, l’acurat estudi de la posició de les edificacions ha de garantir la integració paisatgística i la preservació de la línia de carener.
• En les àrees residencials, que ocupen posicions privilegiades, que es troben majoritàriament consolidades, el fet de que es tracti d’àrees residencials de baixa intensitat edificatòria ha permès una certa conservació de la massa forestal, en aquests casos, els propis jardins privats jugarien un paper important en la consecució dels objectius generals definits per les àrees de carener.

El sistema d’espais agrícoles

Considerem l’agricultura com una forma tradicional d’ocupació del territori, però també es contempla com un sistema d'activitat econòmica representatiu del Maresme, que s’ha vist mermada pel creixement urbà, la introducció de nous usos en el territori, i la construcció d’infrastructures.

El plànol d’usos del sòl ens mostra el fort impacte de l’autopista i les seves àrees d’influència en la continuïtat del sòl agrícola, que ha vist considerablement reduïda la superfície i ha perdut la continuïtat dels grans paquets agrícoles.

En el municipi d’Arenys de Mar resta únicament una àrea suficientment àmplia i amb continuïtat per considerar-se com a representativa dels usos agrícoles. Es tracta de la situada en el sector nord-est, amb límits a l’autopista, el municipi de Canet i les àrees boscoses i de pendents elevats que limiten el casc per l’est i les urbanitzacions pel nord. Malgrat la presència i la barrera que suposa l’autopista en relació amb les àrees agrícoles que se situen més al nord i el seu límit natural en àrees forestals, aquesta àrea conserva una estructura pròpia, amb accessibilitat recolzada en els rials que la travessen, constituint el paisatge típic de les àrees agrícoles del Maresme, d’agricultura intensiva. En aquest cas, els corredors ecològics entre el nord i sud de l’autopista han de facilitar també la continuïtat de l’àrea agrícola.

La presència de marges i grups d’arbres o taques forestals contribueixen a la definició del paisatge.

Les restants àrees agrícoles conreades, es presenten disperses entre territoris amb altres usos dominants. També han de compartir accessos amb àrees destinades a altres usos predominants.

Els objectius que defineix l’avanç per les àrees agrícoles són:

La preservació de l’agricultura, considerada com a activitat econòmica i definidora del paisatge. Aquesta definició suposa la consideració en el planejament de les necessitats derivades de l’ús agrícola modern i intensiu en un marc compatible amb la preservació del paisatge i els sistemes naturals.

L’objectiu de conservació de les àrees agrícoles s’aplica prioritàriament en aquelles àrees que presenten una major continuïtat i que tenen capacitat per presentar una estructura pròpia i autònoma (sense interferències d’altres usos).

El front litoral

La relació d’Arenys de Mar amb els seu espai costaner queda definit sobretot per les barreres que els separen, la superació d’aquestes barreres amb previsions a diferents terminis serà un dels objectius de l’Avanç que per la seva importància es desenvoluparà com a tema singular.

La consideració de l’espai costaner com a espai natural, que és l’objecte d’aquest capítol, ens porta a la definició dels objectius de preservació i integració de les platges i espais costaners a la resta dels espais que s’han valorat per les seves característiques de natura o paisatge, on la continuïtat era un dels valors més rellevants.

Així doncs, la preservació de les platges com a espai natural, paisatgístic i de lleure, ha d'integrar-se a un tractament unitari del front marítim, que respongui als objectius de garantir la conservació de les característiques naturals.

Des de la perspectiva de les costes com a espais naturals els objectius es centren en les actuacions que garanteixin la conservació de les condicions naturals de les platges, i de la relació entre aquestes i altres elements naturals, en particular les penyes i els rials que pauten els trams de costa i la seva relació amb les àrees urbanes.

Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana