|
|
|
|
|
|
 |
Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana
En la fase de diagnosi i objectius es va senyalar l’estructura territorial, la topografia i usos del territori, com un dels elements singulars del municipi, amb capacitat per recolzar una oferta singular capaç de qualificar la oferta d’activitats i residència d’Arenys de Mar. Com s’ha indicat en el anterior capítol, el suport físic també dificulta la relació entre parts i el traçat de la vialitat, però es volen destacar sobretot els aspectes positius de la forma del territori i del paisatge. Es per això que els anàlisi i les propostes d’ordenació dels espais lliures ( o dels espais amb elements naturals i agrícoles) pren una singular importància en les propostes de l’Avanç de Pla General. Els anàlisi presentats en la fase de diagnosi i objectius de planejament es feia referència particularment a la forma física del territori, com a successió de careners i rials que defineixen que estructuren el municipi i que han resultat definitoris en la posició del casc, la coherència del seu creixement en el marc definit per la vall de la riera i la manca de relació entre aquest i les urbanitzacions que busquen posicions privilegiades, a costa de renunciar a la relació amb els teixits urbans del casc. També es feia referència en aquest primer document, a la dificultat de separar, en el municipi d’Arenys, els temes territorials que afecten als sols agrícoles i naturals, de les àrees urbanitzades, ja que la totalitat del territori municipal forma part d’aquest conjunt unitari a on àrees naturals i urbanitzades comparteixen valors territorials i guarden estretes relacions entre ells. Així doncs, els anàlisis del territori inclou la totalitat del municipi, diferenciant els elements singulars que el defineixen amb independència del possible règim de sòl o dels usos prioiritaris de cada àmbit.
Prenent com a base l’estructura física, el plànol de la interpretació de la topografia, es localitzen els usos prioritaris de cada sector, particularment aquells que es relacionen amb elements naturals o sòls agrícoles, així el títols d’usos del sòl rústic i àrees en sòl rústic, prenen com a base la totalitat del municipi, referneciant també aquells usos d’agricultura i boscos o àrees arbrades que es localitzen a sòls urbanitzables o urbans. El plànols d’usos reflexa fidelment les àrees arbrades o de bosc diferenciades per la seva intensitat, així trobem àrees que podem classificar com a boscos, que mostren un a vegetació espessa, i altres caracteritzades per la presència d’arbres, en conjunts de major dispersió o convivint amb altres usos, fins i tot residencials. La relació entre les àrees de bosc o arbrades i la posició topogràfica és posa en evidència en aquest plànol. La combinació de carena i bosc és una situació freqüent, així com la presència de àrees arbrades en situacions dominants del territori. En el cas del trams de rial que es troben fora de del casc urbà o d’àrees urbanitzades és comú la presència de vegetació. Les àrees agrícoles no son homogènies, mostrant característiques diverses de intensitat d’ús, d’accessos i de forma de les parcel·les en funció de la posició territorial, de la topografia, de la continuïtat i del parcel.lari. Cal destacar el gran impacte de l’autopista que ha suposat un tall en la continuïtat d’aquestes àrees. A més de la forma i dimensió de les parcel·les agrícoles el plànol mostra l’existència d’usos específics: hivernacles i edificacions situats a les àrees agrícoles.
En relació als usos agrícoles cal destacar la presència d’usos agrícoles; de regadiu o d’horta, fins i tot en sectors urbanitzables, en posicions molt properes a les àrees urbanes o urbanitzades. Aquesta característica és indicativa del valor dels sòls agrícoles, ja que en alguns casos la continuïtat dels conreus és una elecció en front de la transformació urbana. Si el primer plànol d’usos és una lectura del territori, el plànol 3.a.3. Àrees en el sòl rústic, suposa una pas més en la definició de les característiques de les àrees territorials, a través de la interpretació de les característiques bàsiques dels diversos àmbits territorials en relació a la topografia i als usos del sòl. A més de les definicions de topografia i usos del plànol anterior, aquí s’incorpora la xarxa de camins rurals que estructuren les àrees agrícoles, distingint entre els que es situen en els rials, les carenes o tenen un traçat transversal. Tots ells constitueixen una trama íntimament relacionada amb les condicions naturals del territori i que, malgrat el tall de l’autopista, conserva la lògica interna. L’anàlisi d’aquests camins ens ha de servir per potenciar el manteniment d’aquesta xarxa, però també per entendre les lògiques d’implantació territorial de la vialitat. Per l’el.laboració de les propostes de l’Avanç, aquestes característiques no poden abstreures de les expectatives creades per el planejament vigent o les infrastructures existents o previstes. És per això que a la definició d’àrees homogènies per les seves característiques naturals es superposa l’actual règim del sòl, particularment en aquelles àrees que conservant usos rústics ( forestals o agrícoles) formen part de les àrees urbanes o urbanitzables. L’existència d’àmplies àrees qualificades d’equipaments, que tenen el seu origen en grans parcel·les propietat d’institucions religioses i que es caracteritzen per una escassa ocupació de les edificacions, ha suposat la permanència d’àrees que conserven la vegetació a sòl urbà. També es conserva part de la vegetació en algunes urbanitzacions residencials de baixa intensitat edificatòria, situades en posicions d’interès paisatgístic. Uns i altres suposen la permanència d’elements naturals en el sòl urbà. La conservació de les àrees arbrades en sòl urbà ha de ser compatible amb altres condicions d’ordenació, particularment la necessitat de garantir la eficiència futura de les àrees d’equipament. Es per això que abans de definit els trets bàsics del tractament del que anomenarem "sistemes naturals", hem d’analitzar els sòls i les reserves de sòl amb destí a espais lliures i equipaments, per tal d’analitzar el potencial de garantir la seva funció com a parc urbà i equipament, de manera compatible amb la conservació d’àrees i elements naturals. Regidoria
d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç
de Pla General d'Ordenació Urbana |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
  |
