|
|
|
|
|
|
 |
Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana 2. Accesibilitat i conectivitat 2.2 Les propostes viàries Es proposen les següents actuacions en relació als accessos i la vialitat interna:
2.2.1. La xarxa viària principal Laterals de l’autopista Prolongació i complementació dels laterals existents.
L'ordenació del nus de l'Autopista tendeix a abocar tot el trànsit a la riera, fins i tot trànsit a través, que anirà a buscar la N-II per sortir del poble o per accedir a altres parts del vial. Les mesures directament destinades a disminuir aquest efecte són:
La conservació de l'accés a la riera, que en el nou marc d’ordenació viària es destina al trànsit exclusiu del centre urbà; residencial o d'estada curta relacionada amb les activitats centrals (la disposició d’aparcaments i de nous accessos poden, fins i tot, disminuir aquest tipus de trànsit per la riera, sobretot si les facilitats d’aparcament es troben en posicions tangencials al casc. Accés Ponent: Rial de Valldegata La creació de l'accés ponent, ja previst en el planejament vigent, suposa un accés directe des de l’autopista N-II a les àrees industrials i al sector d’ús comercial que se situa en el front de la N-II. La construcció d’aquesta via està relacionada amb el desenvolupament del sector industrial de Vall de Gata (ponent) que fins ara ha tingut problemes de desenvolupament (en el PG el considerarem prioritari), fins i tot es proposa una extensió d’aquest sector de planejament. Accés Llevant: Rial de Canelies, avinguda Catalunya L’accés llevant es recolza amb el viari existent a Portimar II i a la UA-13, amb accés a la N-II. Malgrat que la secció es redueix en aquest últim tram, es considera un accés d’interès ja que ha de constituir l’accés al port i a les àrees turístiques. Servint a les urbanitzacions residencials existents. El nou tram de l’accés sud es relaciona amb l’àrea de creixement residencial i terciari que es proposa amb front a l’autopista. Aquest carrer, a més d’organitzar la nova àrea de desenvolupament ha de donar accés a les urbanitzacions de Montmar, per l’est, Maltemps, Portimar i Portinyol. La connexió entre les anteriors: El futur de la N-II La connexió de les tres vies anteriors ha de dotar a Arenys de Mar d’una nova corona viària capaç de classificar els accessos i de relacionar entre si les principals àrees d’activitat. Els traçats que es proposen (molts d’ells ja figuraven en el planejament vigent) tenen capacitat per descarregar l’actual concentració de trànsit a la riera. La corona anteriorment descrita ve tancada per la N-II. El planejament es planteja la necessitat de canviar el caràcter de la carretera Nacional II per convertir-la en un eix cívic i front marítim de connexió entre les poblacions del Maresme. En l'actualitat es fa difícil contemplar el front marítim com a via de trànsit i pas a través quan existeix una clara alternativa de circulació i el recorregut de la carretera passa a través d’un continu urbà, on la pròpia via i la traça del ferrocarril suposen barreres difícilment superables i que tendeixen a trencar les possibles relacions de les poblacions del Maresme amb el mar. La possibilitat de convertir l'actual N-II en una via urbana és una opció que no afecta en exclusiva la població d’Arenys de Mar, sinó el conjunt de pobles del Maresme, segurament la recuperació d’aquest front pels pobles s’ha de plantejar d’una manera unitària per part del conjunt de municipis afectats. Per tant no es planteja com a operació immediata, però molt probablement en el període de vigència d’aquest Pla General Arenys de Mar podrà recuperar la N-II com a via urbana, i és convenient tenir arguments per la seva reivindicació i propostes per la incorporació a la xarxa urbana com a una de les vies amb majors possibilitats i representativitat. 2.2.2.La xarxa vertical secundària
La xarxa d’accessos es reforça amb les altres connexions verticals, que hem anomenat secundàries en relació a les anteriors i no perquè la seva funció es consideri de caràcter secundari. Aquestes vies doten d’accés a les diferents àrees i tenen capacitat per organitzar les seves circulacions internes. No totes les circulacions verticals tenen una jerarquia idèntica, però es vol posar en evidència les àrees que mostren un potencial per assolir aquesta funció viària, en l'actualitat o en el futur, atenent a la necessitat de reservar les àrees aptes per la circulació, fins i tot en el supòsit de que avui no es considerin essencialment necessàries o puguin reservar-se per a usos peatonals. El fet que les traces verticals es recolzin principalment en rials fa necessari el plantejament del tractament de les seccions resultants per tal de fer compatible la preservació natural amb la circulació. La circulació per rieres i rials és un fet característic a Arenys de Mar i a d'altres poblacions del Maresme, ja que aquests han fet la funció de recorreguts naturals. L’equilibri entre circulació, aigües i ecosistemes lligats a les rieres i rials es trenca en les actuacions modernes, mostrant una clara tendència a la prioritat de la funció viària o de circulació, mostrant sovint poca atenció a les pròpies funcions de desguàs dels rials i rieres. En les vies proposades en relació als rials es dóna prioritat al manteniment d’aquests, tendint a situar la vialitat en paral·lel a l’eix dels rials, amb previsió de recuperació de la vegetació i de possibles recorreguts peatonals. En funció de les diferents jerarquies de les vies proposades, la funció viària o peatonal tindrà major o menor prioritat. Les vies que s’inclouen en aquesta xarxa vertical són les següents: Via
secundària del PP Vall de Gata Ponent La funció d’aquesta nova via, prevista en el desenvolupament de l'industrial PP2 Vall de Gata ponent, és essencialment de distribució interna. La previsió de potenciar la distribució interna en el sector i els accessos a les indústries des d’aquest carrer pot alliberar la via principal (Rial de Vall de Gata) de possibles circulacions internes. El possible desenvolupament del sector NP 5 ha de preveure la connexió de la seva vialitat interna amb aquest carrer i amb la xarxa general. Carrer de Draper D'idèntica funció que l’anterior en el sector del PP 1 Vall de Gata Draper. Es tracta d’un carrer existent, en que les característiques de la seva secció es mostren poc adequades a la funció actual de connexió vertical entre l'autopista i la N-II. La construcció del nou eix vertical de Vall de Gata ha d’alliberar aquest carrer de pas a través, i assolir la funció d’accés a les fàbriques i distribució interna. En el seu últim tram, fins a la connexió amb el lateral de l’autopista, el carrer de Draper coincideix amb el de Vall de Gata. Rial del Sepí El carrer que es proposa en aquest rial gaudeix d’una bona continuïtat. Pel seu traç vertical i la seva posició pot actuar com a carrer d’accés a les àrees properes a l'institut i la zona esportiva, alliberant el rial de Clavella d’aquestes circulacions. El tram més baix d’aquest rial, actualment està previst per ús peatonal, que podria considerar-se compatible amb una funció viària restringida. Les àrees d’aparcament previstes en aquest sector poden actuar com a aparcament dissuasori, ja que es troben en els límits del casc urbà. Rial de Sa Clavella Interessa la continuïtat d’aquest vial ja que presenta un accés al casc i el relaciona amb els sectors de desenvolupament i els equipaments que se situen entre els dos rials. La connexió directa amb el lateral de l’autopista proporciona una bona alternativa d’accés al casc, amb la possibilitat de disposar aparcaments abans del tram antic d’aquest carrer. Amb servei a les àrees d’equipament i al casc, particularment al sector que ara es considera més deficitari. La riera i els carrers de Doedes, Sta. Clara , Pompeu Fabra i Sant Gabriel A la Riera d’Arenys es pren com a objectiu prioritari la recuperació del seu paper d’eix cívic de la vila. Les dimensions de la riera permeten el tractament com a espai lliure, la potenciació de l'ús comercial, i d’espai de representació i lleure, amb una certa capacitat de circulació viària i d’aparcaments. Cal superar la situació actual en que tot el trànsit tendeix a abocar-se a la riera , el funcionament com a gran aparcament, incidint negativament en altres funcions urbanes que, malgrat els aspectes negatius de la situació actual, es mantenen amb força i representativitat. Aquesta millora de les condicions urbanes de la riera i l’alliberament de trànsit i aparcament constitueix un dels objectius bàsics de la proposta de vialitat d’aquest Avanç de Pla General. Els carrers de Doedes i Santa Clara, a l’oest de la riera i els de Pompeu Fabra i Sant Gabriel a l’est, reforcen les possibles circulacions per la riera en el sector Nord del casc urbà. L’absència d’aquests carrers en el sector més antic del casc dificulta l'ordenació de la vialitat en aquests àmbits, limitant les opcions de circulació i aparcament. Carrer del carener del Pla dels Frares Es recolza en un nou carrer transversal. Situat en el carener entre la riera i el rial de Bareu com a prolongació del carrer dels Pins. Aquesta via ha de donar accés a un sector que, des del planejament vigent, està previst com a àrea d’espais lliures i equipaments, completant els usos escolars i de convents existents. Entre els objectius d’aquest Avanç de Pla General està el futur desenvolupament d’aquest àmbit, amb el manteniment d’una elevada proporció d’espais lliures (a la carena) i de nous equipaments, compatibles amb la previsió de nous usos capaços de dotar al sector de majors atractius de desenvolupament i de viabilitat econòmica. Com a via de carener, la connexió amb la N-II suposa el pas per carrers d’escassa secció i elevats pendents i no ha estat considerada en la xarxa bàsica, malgrat que és possible a través dels carrers de La Plana, Can Bareu i Sant Antoni. S’ha donat major importància a les connexions amb el casc a través del carrer Olivar, i el manteniment de la possible connexió prevista en el Pla General vigent amb el carrer Vall Gorguina, a través del col·legi de la Presentació. Aquestes connexions suposen la superació de dificultats històriques en un àmbit on els pendents pronunciats i la presència de grans finques d’institucions religioses ha condicionat les connexions. En aquest moment, la incorporació de nous sectors urbans al nord-est de la vila fan imprescindible garantir la connexió amb el casc a través d’una àrea que pot gaudir d’unes condicions ambientals privilegiades. Rial de Bareu i avinguda Pau Costa Es recolza en la prolongació del lateral de l'A-19 i, com l'anterior, en un nou carrer transversal. Ha de constituir una via important que relaciona els nous accessos i les àrees de desenvolupament urbà del nord-est amb el casc i les urbanitzacions d'El Paraiso i Montmar, compta amb accés a la N-II a través de l'avinguda de Pau Costa, de secció reduïda. També connecta amb el casc a través del carrer de Bisbe Català, un dels pocs que gaudeix d’una continuïtat transversal, a banda i banda de la riera, amb el carrer Andreu Guri i el carrer de la Pietat i camí de fons del cementiri. Com és característic en els carrers del casc, aquests són de secció reduïda i d’elevat pendent, per tant destaquem més la possible connexió que la discutible capacitat viària. 2.2.3.Les connexions transversals
A partir d’aquestes vies que han de garantir els accessos principals a les àrees del casc d’Arenys de Mar i han de donar accés a les principals àrees d’activitat i a les noves àrees de creixement, les vies longitudinals secundàries juguen un paper de distribució. Com a complement a la xarxa descrita es planteja la necessitat de reforçar les comunicacions transversals que han de garantir les relacions entre les diverses àrees i els accessos al centre urbà. Aquestes relacions transversals estan fortament condicionades per la topografia i per la debilitat de la xarxa viària existent, tal com es va posar en evidència en la primera fase d’anàlisi. Els pendents i l'escassa dimensió dels carrers del casc urbà es veuen agreujats per la manca de continuïtat de la xarxa viària existent. A les dificultats de traçat derivades de la topografia s’hi han d’afegir altres condicionants derivats dels teixits urbans consolidats, de l'estructura de la propietat o de les previsions viàries del planejament aprovat, que sovint s’ha plantejat sense tenir en compte l'estructura general de la vila, resolvent puntualment l’accessibilitat a les noves àrees a urbanitzar. A partir d’aquests plantejaments i de la constatació de les dificultats que han d’afrontar les comunicacions transversals, l’Avanç de Pla General s’ha fixat com a objectiu explorar les possibilitats de dotar els carrers transversals de la major continuïtat i diversitat possible, algunes de les possibles son: El camí de ronda Ha de donar suport i estructurar el nou creixement residencial i terciari que es proposa en el front de l’autopista. Una bona part del seu traçat es recolza en el camí de Ronda (antic camí del Morbo), que té continuïtat amb camins rurals a través de la zona agrícola fins a Canet. Camí que ha de mantenir el seu caràcter rural a partir de l’enllaç amb el nou accés Sud, Rial de Canelies. A més de tractar-se d’un eix d’organització interior del nou sector de creixement, el nou traçat del camí de Ronda ha de garantir l’accés a les noves àrees des de la riera i la connexió directa amb el casc central, que s’ha de veure reforçada pels accessos directes a través dels nous laterals de l'A-19. Recolzat en un camí existent, el nou traçat no ha de trobar dificultats topogràfiques, per tant es pot preveure la possibilitat d’ajustos en funció de les necessitats derivades de l'ordenació del sector. Tan sols és imprescindible fer una reserva de sòl per garantir prou espai per la connexió amb la riera, punt en el qual augmenten els pendents i la complexitat de la solució que s’adopti en funció de la resolució de les interseccions entre el lateral de l'autopista i la riera. Prolongació de l’avinguda d’Europa Ha de suposar un nou accés a la nova àrea de desenvolupament, a través de la xarxa existent, per tant serà secundària en relació a l'anterior. Els carrers a banda i banda de riera En la continuïtat transversal es presenta la necessitat de pas a través de la riera. Els esquemes de vialitat que es presenten contemplen aquest pas evitant les situacions de continuïtat Els carrers a transversals a través de les àrees urbanes Els estudis de les opcions de continuïtat entre les noves àrees de creixement, existents o proposades responen a la necessitat de connexió viària i accés al casc des de les vies principals, presentant també alternatives a la circulació pels carrers del casc antic. Les vies que es disposen en els límits del sòl urbà, o a través d’aquest, presenten problemes de topografia, però també de propietats, d’usos… En aquesta fase de l’Avanç s’han estudiat diverses alternatives per indicar, bàsicament, les necessitats de connexió en els punts centrals. El document del Pla General aprofundirà des de les perspectives de vialitat física i econòmica.
L’anàlisi del territori i una primera aproximació al traçat de les noves vies anteriorment descrites ens mostren la dificultat que les condicions físiques del territori imposen a les possibles alternatives de circulació. La força de la forma de rials i carenes, així com la tradició de circulació pels rials que ha definit l’actual forma urbana, condiciona, en molts dels casos, la disposició de les noves vies. De fet, la continuïtat amb la xarxa viària existent i de les pròpies vies longitudinals que es proposen, obliguen a recolzar els traçats en els rials. En aquest apartat, i els gràfics que l’acompanyen, es defineixen criteris de traçat i de posició de la nova vialitat que busca la compatibilitat entre la funció prioritària dels rials (de desguàs) i l’aprofitament de la continuïtat de les valls com a canal per la nova vialitat. Les seccions estudien diverses situacions, que van des dels carrers consolidats, amb canalització dels rials, com és el cas dels carrers de ..... entre d’altres, fins a l’estudi de possibles passos separats de la pròpia llera del rial, que permeti, a més de la seva conservació com a canal de desguàs i la potenciació de la vegetació típica, el manteniment de les funcions tradicionals de pas de vianants o de circulació lleugera, paral·lelament a les funcions més especialitzades de circulació i d’aparcament de vehicles que es localitzen en paral·lel a la via especialitzada. Els tres tipus de secció que s’estudien responen a tres relacions diferents entre els rials i les traces existents i previstes. Les propostes del pla s’inclinen cap a aquelles solucions que mantenen el rial i les àrees d’influència. Els tipus que es poden distingir són: En el Rial En moltes de les vies existents, i també en noves propostes allà on la secció està fortament condicionada per les edificacions o altres determinacions de planejament, la disposició de la vialitat no té altra alternativa que situar-se per sobre el vial canalitzat. En aquests casos s’ha de preveure el dimensionat i manteniment de la canalització, a fi de que respongui amb eficiència a la finalitat per la que es crea. Amb el Rial En altres casos el traçat es manté en paral·lel al rial, però es disposa de suficient espai per mantenir les condicions "naturals" del rial, referint-nos al rial com a espai no pavimentat, a una certa diferència de cota de la via i amb possibilitats de mantenir o disposar d’algun tipus de vegetació. En aquests casos és possible el tradicional ús del rial com a espai peatonal o per altres activitats, sempre que això no suposi l’alteració de les possibilitats de que actuï com a desguàs. Sobre el Rial En els casos en que l’espai no es veu compromès per edificacions o usos, els traçats de les vies es disposen paral·lelament al rial, incrementant la diferència de rasant en relació a ell. Això facilita la relació amb les vies transversals i permet la conservació integral del rial i l’espai i vegetació que l’acompanya. Regidoria
d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç
de Pla General d'Ordenació Urbana |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
  |
