Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana

1. Enmarcament territorial

1.2 La Població

1.2.1. Evolució recent

La població actual és de 13.345 habitants, a setembre de 2001. Aquesta xifra és el resultat d’una evolució realment lenta, que es reflecteix en la gràfica.

Si comparem l’evolució d’Arenys amb la de la resta del Maresme, veiem que els importants canvis que ha patit la comarca en els darrers anys han estat deguts, bàsicament, a l’enorme oferta immobiliària de les darreres dècades. Veiem en el gràfic com la població ha augmentat un 40% en a penes 23 anys. Per contra en Arenys l’augment ha estat inferior al 20%, menys de la meitat. Com veiem a la gràfica següent. Aquesta velocitat sensiblement inferior a la de la comarca és una nova prova de que els fenòmens metropolitans no han arribat fins a temps molt recents, els darrers deu anys, en que s’experimenta un important creixement.

Aquesta diferència es deu a que l’oferta d’habitatges, per diverses raons, no ha estat gaire important. Les limitacions de l’espai disponible, unit a unes comunicacions massa congestionades fins fa poc, a preus relativament alts, i a que l’autopista manté un cert peatge si no elevat, sí al menys significatiu, ha limitat el creixement demogràfic.

Estructura actual

La piràmide de població d’Arenys mostra algunes tendències característiques de poblacions de la Segona Corona Metropolitana. Entre aquestes, l’eixamplament relatiu en la població més jove, que sembla haver tocat ja uns mínims i es va recuperant (la xifra del 2001 és evidentment incompleta).

1.2.2. La immigració

La dinàmica migratòria no és molt intensa, com es correspon a un municipi que no és pròpiament metropolità, i que tampoc no ha fet una gran oferta d’habitatges. Tot i així, són apreciables algunes dinàmiques interessants, que poden donar pautes de cara al futur.

Arenys de Mar: Procedència dels nous Veïns

S’aprecien dos tipus de municipis d’origen dels immigrats. El primer ho formarien els municipis propers a Arenys, a aquells que d’alguna forma han estat històricament vinculats a la Vila. Es pot pensar que aquests nous veïns acudeixen a la recerca d’un espai més centrals i més ben dotat de serveis.

L’altre grup el formarien les àrees centrals, i bàsicament Barcelona. En aquest cas els nous veïns cerquen, normalment, una major qualitat ambiental però prou connectat amb la ciutat com per no perdre referències. A destacar la importància del flux des de Mataró i des d'algunes poblacions del sud del Maresme, que probablement comencen a ser considerades com "massa urbanes" per alguns.

De les diverses procedències dels nous veïns, arribats en els darrers 4 anys, aquestes són les més significatives:

Cal afegir-hi altres procedències menys nombroses, de forma que en total, superarien el 13,5% de la població actual, que hem vist se situa al voltant dels 13.345 habitants. No és doncs, una dada accessòria. I menys encara si pensem que es contemplen únicament els darrers 4 anys.

També és interessant observar les edats d’aquests nouvinguts:

Com és habitual a la 2ª Corona Metropolitana, el màxim se situa al voltant dels 30 anys, i arrosseguen amb ells un nombre important de nens molt petits. També té importància el nombre de persones grans.

Dels 2.640 arribats en els darrers 4 anys, al voltant de 270 són extra-comunitaris, és a dir, un 10 per cent, la meitat dels quals d’origen africà, bàsicament de Marroc. La base no ens ha permès de localitzar en quins llocs de la vila es concentren aquests veïns, per bé que fóra ben interessant conèixer aquesta i altres qüestions relacionades.

Les estimacions sobre creixements de població dins d’una àrea metropolitana estan sempre subjectes a moltes limitacions. La principal, n’és la metodologia habitualment emprada (com la següent previsió, per exemple), bona per a poblacions més aviat aïllades, però poc apta per nuclis que acullen i expulsen població metropolitana, ja que dins les Àrees Metropolitanes existeix una certa "possibilitat d’elecció" que invalidaria molts dels supòsits aplicables a una ciutat aïllada.

Hi han, a més, diverses limitacions, entre les que cal destacar:

Tot i així, s’ha forçat una segona previsió de creixement, amb la que es pretén contemplar algunes de les problemàtiques assenyalades.

Previsió de creixement de població en un horitzó de manteniment de les tendències actuals (dels darrers quatre anys).

Amb els valors anteriors, la piràmide de població d’aquí a quinze anys seria la següent, en la que destaca l’augment als estrats inferiors, rejovenits per la immigració i per l’augment de dones en edat fèrtil.

A continuació, es fa una estimació amb una sèrie de supòsits:

1. La immigració metropolitana va disminuint, en tant que va quedant menys potencial a les àrees centrals disposat a marxar. Es nota principalment en la reducció de nouvinguts als estrats de població més gran, a partir del 60 anys.
2. Augmenta el flux d’immigrants extracomunitaris, bàsicament gent jove en edat de tenir fills.
3. La mortalitat es manté.

Com a complement, podem avaluar l’evolució recent de les taxes de mortalitat i natalitat:

Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana