Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana

1. Enmarcament territorial

1.1 Arenys dins la regió metropolitana

Un primer pas per avaluar els potencials i les imitacions de l’àmbit d’Arenys seria definir el seu caràcter respecte al seu entorn, tant comarcal com immediat. Aquesta definició de caràcter s es pot fer en dues escales, cada una de les quals hauria d’aportar informacions diferenciades:

  • Anàlisi a escala comarcal (ca. 100.000). Hauria de revelar aspectes referits bàsicament a les relacions humanes i, especialment, a les econòmiques
  • L'anàlisi a escala local (ca.1:25.000) per contra, ens hauria de revelar millor els aspectes mediambientals-territorials, els que afecten bàsicament les relacions entre medi natural i construït.

Àmbit físic

Al NE de la plana de Mataró les muntanyes s'aproximen a la costa, de forma que la plana litoral que caracteritza el baix Maresme, desapareix. L'espai per a l'agricultura, i fins i tot pels pobles, es fa molt escàs, i cal buscar-lo únicament, a les estretes valls de les rieres. Entre aquestes, destaca, per les seves proporcions, la d'Arenys. La vall s'endinsa profundament en la serralada Litoral i obre un pas franc cap a la Depressió del Vallès. Aquesta connexió amb l'interior i l'abric que oferien els turons immediats a la platja són a l'origen del Port, i amb ell, de l'actual vila d'Arenys de Mar.

A escala local, les influències del territori són molt sensibles dins el terme d’Arenys de Mar. Podem destacar:

  1. Des del punt de vista del medi natural terrestre, cal destacar la proximitat de la serralada litoral, i en particular del massís del Montnegre, espai protegit de gran interès. L’abrupta orografia fa que el medi es trobi molt més ben conservat en aquest sector que no més al sud. Tot i que de forma un tant inconnexa, els boscos cobreixen importants extensions, que permeten una certa riquesa pel que fa al nombre d’espècies presents.

  2. El fluxos d’aigua són particularment interessants en aquest sector en el que, com hem vist, se situa la riera més important de la comarca. En aquest sentit, és força evident que no és possible una correcta gestió hidrològica, ni per aprofitar els recursos ni per prevenir riscos, si no és a partir de la gestió conjunta de la riera pels ajuntaments dels dos Arenys. Una altra possibilitat interessant ens la ofereix el fet que un parell de rieres menors són gestionables, en la major part de la seva conca, a partir de l’ordenament que faci el municipi d’Arenys.

  3. Com a espai habitable, el més interessant és destacar com a partir justament de Caldetes la influència metropolitana s’atenua de forma molt evident. Els nuclis al nord d’aquest límit, ja no estan desdibuixats per la pressió del creixement, i la major part de les urbanitzacions aïllades que apareixen, són típicament del model "anys 60", espais d’escassa qualitat urbana mal connectats amb els eixos metropolitans i sovint mal connectats amb els nuclis dels seus municipis. Podem dir que Arenys es troba, a hores d’ara, al límit de l’Àrea Metropolitana. Si considerem aquest límit com una franja difusa, poc definida, es pot entendre que aquesta passa per sobre el mateix nucli d’Arenys.

  4. Un altre límit apreciable és el de l’espai turístic. Just al nord del terme es comença a definir un espai costaner de major qualitat, encara apreciat pel turisme, que pren plena consistència a partir del nucli de Sant Pol. En aquest àmbit, es podria argumentar que Arenys està sortint de l’àrea turística, donat que el límit sembla desplaçar-se cap al Nord. Que si no es redirigeix aquesta activitat aviat es perdrà, i es crearà un espai indefinit, tal vegada degradat com a zona turística, reinterpretat com a "segona residència encoberta", de baixa qualitat.

  5. El seu àmbit com a centralitat urbana ve limitat, sobretot, per les centralitats properes de Mataró, Calella i, en menor mesura, Sant Celoni. Totes tres suposen limitacions per a l’extensió de determinats àmbits d’oferta. En especial Mataró, condiciona força una possible creació d’oferta de serveis. Calella és una centralitat de rang i característiques similars, tot i que la seva important activitat turística la fa del tot diversa. Per contra, Sant Celoni implica una forma de centralitat complementària, amb el que s’obre la possibilitat d’establir relacions particulars, especialment en el camp de l’oci i/o la cultura.

  6. La connexió amb la plana del Vallès es pot considerar monopolitzada pel 4art cinturó, cosa que ha debilitat més encara la ja poc competitiva localització d’Arenys pel que fa a les activitats industrials i logístiques. Tot i així, el fet de que la renda comarcal sigui en general elevada, i baixi força allà on la indústria té més importància, fa veure clarament que aquest no és el camí, a hores d’ara.

La pròpia fricció del territori determina també la situació actual del municipi, al qual,,,,, com ja hem dit, podem considerar en el límit de l’Àrea Metropolitana (funcional) de Barcelona, en funció dels següents fets, sensibles a escala comarcal:

  • Les comunicacions actuals han contribuït a reduir la fricció del territori i a permetre una millor connexió amb d’altres zones, però Arenys encara guarda un important nivell d’autocontenció, és a dir, bona part de la vida dels seus habitants es fa a l’interior del nucli, com veurem per exemple a les dades sobre mobilitat obligada. Aquest fet ens indica un nivell relativament baix d’integració metropolitana.
  • Per contra, hi ha un flux migratori important, que ha portat uns 2.600 nous veïns en els darrers quatre anys, període que abasta la base de dades disponible. Més d’un 70% d’aquests procedeixen de sectors centrals de l’àrea metropolitana, la qual cosa indicaria un cert nivell d’integració.

En el sud de la comarca, els serveis i sobretot la residència com a "sector econòmic", són la nota dominant, arribant a fer-se monocultiu en algunes poblacions. Un monocultiu molt especialitzat, que està generant un tipus particular de relació al interior dels nuclis, procés aquest (com d’altres metropolitans) que sembla encara poc sensible a Arenys.

Regidoria d'Urbanisme i Serveis Tècnics > Avanç de Pla General d'Ordenació Urbana