Dissabte 5 de juliol a les 22.00 h.

"Políticament incorrecte" de Ray Cooney
a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral d'Arenys de Munt
 
Diumenge 6 de juliol a les 19.00 h.

"El sopar dels idiotes" de Francis Veber
a càrrec de l'Agrupació Teatral de Calaf (Guanyadors del Concurs de Teatre Amateur "Vila d'Arenys de Mar" 2008)

La Coral Cant'Eus de la Catalunya Nord i la Coral L'Esperança, oferirà el tradicional Concert d'Estiu, el diumenge 29 de juny, a les 7 de la tarda al Teatre Principal.


REPERTORI CONCERT D’ESTIU (29/06/2008)


CORAL CANT’EUS

- Il peut pleuvoir    (Glen Powell, Jacques Brel)

- Complainte de Pablo Neruda       (Louis Aragon, Jean Ferrat)

- Luci Care  (Metastasio, Mozart)

- Je n’aurai pas le temps   (Michel Fugain)

- La jolie sardana   (Charles Trénet)

- El cant del ocells    (Tradicional; harm.: F. Vila)

- Valparaiso    (tradicional)

Direcció: Florence Guillemat-Szarvas


CORAL L’ESPERANÇA

- Moon river   (Música: Henri Mancini     Adapt. coral: Alain Langrée)

- La puntaire   (Lletra: J.M. Bello      Música: Lluís Badosa)

- Zorongo    (Pop. andalusa.   Arranj.: F. Vila)

- Evocació al Pirineu     (Cançó d’amor i de guerra.  R. Martínez Valls)

- Begin the beguine    (Cole porter.  Arr. José L. Blasco)

- Que tinguem sort    (Lluís Llach.  Arranj.: Albert Roldan)

- Boig per tu   (Pep Sala)

Pianista: Megalí Rabasseda
Direcció: Anna Gonzàlez i Bayo

CANTS COMUNS

- El rossinyol    (Antoni Pérez Moya)
- El cànon de la pau    (Francis Terral)

Projecció de fotografies i col•loqui d’escalada en grans parets. Ascensió en solitari al Shipton Spire (Pakistan) per Sílvia Vidal.

Entrada lliure

Tal i com ens té acostumats darrerament, Sílvia Vidal obre en solitari una altra ruta tècnica de gran dificultat. En aquest cas l’objectiu ha estat una espectacular agulla del Trango. La ruta Life is lilac (870 m) recorre l’esperó NE fins a l’agulla (5.300 m), on enllaça amb la via Ship of fools, per on es continua cap al cim. L’última reunió és comuna amb la via Prisoners of the Shipton, que puja pel vessant oposat. Ascensió realitzada entre el 10 i el 31 de juliol en estil càpsula (3 camps en paret), després de fixar els primers 200 m i 8 portejos des del base avançat fins a peu de via (2.30 h). 21 dies de permanència a la paret (12 d’ells amb mal temps i nevades) i els corresponents bivacs. La primera part, poc definida, és la més difícil (A4+/A4). La segueix un tram de fissures fins a 6a. La via passa a la cara NW i de nou a la cara NE, i acaba amb zones d’escalada mixta.

L’escalada en solitari demana gran fortalesa mental i capacitat de concentració, virtuts de les quals la Sílvia ben segur que no va minvada. Aquest cop, a més, escala totalment autònoma des del també solitari CB avançat instal•lat a la gelera, sense ràdio ni telèfon. La baixada en ràpels per la via (un altre aspecte que es pot complicar anant en solitari) va resulta molt penosa, amb cordes enganxades freqüentment i que va obligar a un bivac imprevist al mig d’un llarg en diagonal.

Una ruta més per afegir a un historial de la 1a divisió que compta amb repetició de grans recorreguts com ara Sea of dreams o Wyoming sheep ranch al Capitàn, Principado de Asturias o Sueños de invierno al Naranjo, i primeres ascensions com Sangtraït al Turnweather (Baffin), Sol solet a l’Amin Brakk (Pakistan) o Mai blau a la Neverseen Tower (Himàlaia indi), per citar alguns exemples.

ESTRENA A BARCELONA DEL 16 DE GENER AL 17 DE FEBRER DE 2008

... La classe neutra és i no és L'auca del senyor Esteve. Ho és perquè els personatges i l'argument són manllevats a la novel·la i al text dramàtic de Rusiñol, però no ho és perquè la trama ha crescut d'una llavor sembrada per en Jordi Pons en una terra nova, que ha conreat amb els seus col·laboradors perquè doni naixença a una planta nova, una planta única que ens faci conèixer L'auca del senyor Esteve com si mai no l'haguéssim vista ni llegida.

Miquel Desclot

    Els darrers moments de la vida del Sr. Esteve, els seus somnis, els seus desigs, les seves pors, les seves frustracions…del què va ser i del què no va gosar ser.
Una aproximació crítica, entre la crueltat i la tendresa, d'un dels arquetips més representatiu de la societat catalana de sempre.

En la novel·la, ben el contrari de la peça dramàtica, trobem un Rusiñol més incisiu, més agut, més mordaç…lluny de l'anècdota, sovint intranscendent, de l'obra teatral.


Intèrprets:

ESTEVE: Santi Ricart
AVI ESTEVE: Antoni Badia
RAMON: Joaquim Dotras
FELÍCIA: Lluïsa Sala
TOMASA: Gemma Sangerman
RAMONET: Andreu Banús
CAPELLÀ: Claudi Domingo
SR. GRANER, PINTOR: Francesc Casanovas
MODEL, ESPERANZA: Vanessa Vidaurrazaga
MESTRE, ENTERRAMORTS: Pep Ribas

Disseny d'il·luminació:
Jordi Bibolas

Disseny d'escenografia i vestuari:
Toni Doy

Adaptació i direcció:
Jordi Pons Ribot

Producció:
Teatre Principal d'Arenys de Mar i Fènix Teatre

www.teatreprincipal.cat

Després d'un llarg parèntesi de cinc anys, després dels actes oficials de reinauguració del passat juliol i després de la maratoniana posta en escena de "Un repente de comèdia!", reprenem l'activitat del Teatre Principal amb tota l'emoció que comporta tornar a engegar aquest motor lúdic cultural que -esperem- esdevingui referent de la comarca.
No serà fàcil. Els arenyencs disposem d'un teatre nou de trinca, cert. Es tracta d'un equipament modern, versàtil i dotat d'una infraestructura bàsica envejable. Però qüestions com la precarietat econòmica, la indefinició sobre la gestió o l'execució de la segona fase de rehabilitació, ens fan contemplar el futur amb inquietut. Malgrat això, i comptant amb la bona disposició de la Casa Gran, afrontem amb tota la il·lusió i ganes aquesta temporada (que va d'octubre a desembre, mentre es van superant els entrebancs administratius per a l'any vinent) i us presentem una programació on hi trobareu un ampli ventall d'espectacles per a tots els gustos. A banda del gènere específic (teatre, dansa, música, poesia...), hem agrupat l'oferta en tres grans apartats: Els espectacles "professionals", de qualitat contrastada, consolidats en els circuits teatrals del país, que hem triat per la seva aportació innovadora, testimonial o experimental a la nosta programació.
En segon lloc tenim el que hem volgut dir-ne "teatre familiar", espectacles infantils de gran qualitat pensats també per a un públic adult, amb continguts lúdics que conviden a la reflexió i fomenten el diàleg nen-adult.
Per últim els espectacles que configuren "l'agenda del Principal": muntatges de producció pròpia, mostres locals, exhibicions específiques, etc. És a dir, "l'agenda del Principal" és un espai d'acollida per donar a conèixer aquells muntatges o iniciatives escèniques -prioritàriament arenyencs- que dificilment tindrien sortida en altres plataformes.
Aquest és doncs l'esquema de funcionament que volem endegar i comptem amb la vostra estreta complicitat per millorar-lo dia a dia.
Esperem que gaudiu dels espectacles d'aquesta nova temporada.
Benvinguts al Teatre Principal. Benvinguts al vostre teatre!

El juliol de 1992 la companyia Fènix Teatre estrenà al Teatre Principal La classe neutra, versió lliure de Jordi Pons sobre l'Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. El teatre havia estat altres vegades utilitzat per a assajos i representacions esporàdiques, però va ser justament l'èxit assolit amb aquest muntatge el que va fer reflexionar a una colla de gent sobre la possibilitat d'utilitzar el local de manera continuada. Es varen convocar reunions amb tècnics, intel·lectuals, arquitectes, publicistes, teatròfils i persones simpatitzants amb la idea i s'exposà el projecte a la Societat Coral l'Esperança, al capdavall, els "propietaris legítims"del teatre. L'Entitat l'acollí satisfactòriament i de seguida es posà en marxa un febril procés de consultes, legalitzacions mínimes, adequacions cosmètiques, etc. fins que per fi, el divendres 20 d'octubre de 1995 s'inaugurà oficialment la primera temporada estable del Teatre Principal d'Arenys de Mar, amb la reposició (no podia ser d'altra manera) de La classe neutra.
Aquest acte va significar per a la vila el renaixement d'un preuat espai i la recuperació del mateix com a teatre.
A partir d'aquesta data, la Secció de Teatre de la S.C.L'Esperança. (nom sota el qual ens aplegarem el grup de persones que havíem gestionat el local) oferí una temporada estable d'espectacles de teatre, dansa, infantils, concerts, representacions per a escolars i actes de tot tipus, sent l'única oferta estable a Arenys de Mar.
Fins al final de la temporada 1998-99 van passar pel teatre més de 60.000 espectadors. S'hi van fer més de 500 representacions incloent espectacles contractats per a adults, infantils, de producció pròpia i actes institucionals i d'entitats locals. Es van destinar els beneficis a millores del local i a la compra de material tècnic.
Poc abans d'iniciar la temporada 1999-2000 un estudi endegat per l'Ajuntament va treure a la llum deficiències estructurals en el forjat de la coberta del teatre. Aquest descobriment, tot i que no representava un perill immediat, incomplia però la normativa vigent en matèria de seguretat per a edificis d'ús públic. I es va decidir el tancament del Teatre.