L'Associació d'Informadors d'Arenys - L'AIA - i la Regidoria de Cultura estem preparant per el proper mes de juny una petita mostra de les vinyetes satíriques que en Jordi Camprubí & Francesc Castell han publicat al llarg de quinze anys a la revista l'Agenda.
La inauguració es realitzarà el dia 6 de juny a les 8 del vespre a la sala d'exposicions del calisay d'Arenys de Mar i hi participaran Lluis Llach, Francisco Franco, Francesc Baltasar i Manel Lucas entre altres.
L'exposició es podrà veure del 6 al 29 de juny. Els horaris de visita  son divendres de 6 a 9 del vespre i dissabtes, diumenges i festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre.
Aquest exposició està inclosa dins del marc de cel·labració del 10è aniversari de L'AIA.
............................................................

Per mirar de ‘‘treure-hi ferro’’...
La vida una mica amanida amb unes dosis d’humor, sens dubte, es fa més agradable. I en el món de la vida política, la frase encara té més sentit. Sinó, seria encara més insuportable. Si més no, unes espurnes de sana “conya” l’humanitzen. En la història dels  mitjans de comunicació n’està ple d’exemples. Per a només citar-ne dos nostres i força coneguts per tots: la revista El Jueves o Polónia, el fantàstic programa de TV3. Fins i tot amb l’humor es poden dir coses que sovint costarien de dir en aquest món cada cop massa “políticament correcte”.
A la revista l’Agenda aquest sa exercici el venim practicant des de fa una pila d’anys. Més de 15, que són els anys que repassa aquesta exposició. A principi dels 90 Arenys de Mar estava davant tot un seguit d’esdeveniments i “mogudes” que donaven molt de joc. D’entre d’altres, la construcció de l’Autopista, el Firamar, la cobertura de la Riera,...Tot ells més que sucosos per a ficar-hi cullerada irònica! Així va néixer la vinyeta – abans, les vinyetes – que publiquem cada mes. Abans del descobriment – gran fitxatge – d’en Jordi Camprubí, hi van haver uns precursors amb bastant traça. Aquí cal recordar a l’inefable Joan Pons, en Lluís Danés, en Paquito Fernández o el malaurat Lluís Vives (“en Baby”). Fins i tot jo mateix, encara que en moc millor fent els guions. Des d’aquí, a tots ells,...gràcies!!.
Aquesta exposició, per raons d’espai, és una petita mostra dels darrers 15 anys dels acudits publicats, i que abraça dues etapes: la d’abans del 2002, en què la revista era en format petit i en blanc i negre, i l’actual, més gran, a color i més periodística; i ara, més potent sobretot per ser filla del col•lectiu d’informadors locals (l’AIA), que just ara celebra el seu desè aniversari. En ambdós casos però mantenint la tira d’en Camprubí, que ja és marca de la casa i part de l’esperit de la publicació. A més, sabem que és el primer que tothom mira quan surt.
Aquesta mostra, en certa manera complementa la que ja vàrem fer fa una dotzena d’anys a la Sala Lloveres. Com llavors, volem agrair la implicació de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament. El seu suport i l’interès és una prova, encara bo, que manté el sentit de l’humor. Una actitud positiva que també han demostrat la majoria de polítics arenyencs caricaturitzats. Malgrat tot, alguns, en algun moment, sabem els ha incomodat. Afortunadament són l’excepció. La mostra intenció era, i és, fer crítica mordaç i simpàtica de la seva acció política; mai personal. I com diu un company nostre: ep!...i de bon rotllo!!
Gràcies i per molts anys.
Francesc Castell
Arenys de Mar, juny de 2008

.

.

Una quarantena de persones entre familiars, amics i coneguts s'han trobat al voltant d'una taula del restaurant el Racó d'en Pi, aquest dissabte dia 24 de maig, per tal d'homenetjar l'Arenyenc de l'any 2007, Joan Antoni Curto.
 En el transcurs d'aquest sopar es va fer el lliurament de la morratxa que acredita tal guardó, per part de l'alcalde d'Arenys, Ramon Vinyes que presidia l'acte, conjuntament amb el president de L'AIA, Enric Sierra.
L'Areneync de l'Any es un distintiu que otorga L'AIA amb la participació popular de la gent d'Arenys.

Joan Antoni Curto ha resultat ser el millor arenyenc de l'any 2007, per haver estat escollit millor tutor d'Espanya en la seva tasca de coordinador en diferents treballs de recerca de Batxillerat, que han sigut premiats en el transcurs de la seva carrera com a professor de l'Institut del Tres Turons.
Enguany els seus alumnes també han estat guardonats amb diferents treballs.
L'Associació d'Informadors d'Arenys va tornar organitzar aquest any dues jornades de votacions populars(16 i 17 de febrer) per triar l'arenyenc de l'any 2007 entre les persones que havien destacat durant l'any passat.
Enguay 561 persones es van acostar a dipositar el seu vot. S'ha de dir que aquest any ha estat molt disputat i que els set candidats proposats van obtenir forces vots


Joan Antoni Curto va néixer a Tortosa ara fa 52 anys. L’any 1984 es va instal•lar a Arenys de Mar i des del 1988 és professor a l’Institut Els Tres Turons. És doctor en Geologia i paleontòleg. Ha fer de tutor de 50 treballs d’investigació, tots ells premiats. Té dos fills, l’Arner i l’Ona.

Entrevista publicada en el darrer numero de L'AGENDA

JOAN ANTONI CURTO: “El nou barri del Bareu pot posar en risc el valor d’Arenys”


L'ha sorprés que l'hagin triat arenyenc de l'any 2007?
És clar. A més, em va sobtar ser un dels candidats. Em fa gràcia. La vida ja et dóna prou bofetades...
¿Ser el millor tutor d'Espanya és el màxim que li pot passar a un mestre?
A Espanya, sí. És un guardó que premia la qualitat de poder engrescar els alumnes per fer els treballs de recerca.
Quin és el seu secret?
No hi ha secret. Cal treballar, tenir il•lusió i creure en el què s'està fent. Aquí s'ha pogut demostrar que en l'ensenyament secundari es pot fer investigació i obtenir reconeixement. Tot això ho hem fet amb pocs mitjans i, per tant, cal posar-hi il•lusió i comunicar-la. També cal acompanyar els alumnes en els treballs. Jo els hi dic que tenen la possibilitat de fer una cosa única, fer un descobriment.
¿Alguna vegada s'ha mostrat decebut per no rebre prou suport institucional?
Sí. És molt difícil perquè vas molt contra corrent en moltes coses, fins i tot amb la família dels alumnes. També amb els mateixos companys mestres que no veuen el per què de tot aquest esforç i critiquen que es treballi només l'excel•lència. Tothom ha de tenir accés a la cultura, però jo treballo més profundament si trobo alumnes amb paciència de treballar. Quan veuen els resultats, és maravellós. Hi ha professors que això els ve a contracor. L'administració tampoc s'hi aboca. Si ho fas, bé i si no, també.
Hi hauria d'haver més atenció oficial?
Com a mínim, un seguiment. Penso que sovint ni en tenen coneixement. Aquí vàrem quedar segons del món i no va sortir enlloc. Els nanos es queden una mica sorpresos. No es creuen que puguis representar a Espanya a nivell internacional.
Hi ha enveja per part dels altres professors?
M'agradaria pensar que no. Aquí només es veuen els resultats, però al darrera hi ha molta feina. Fa molts estius, potser 20 anys, que no faig vacances seguint els treballs.
Què hi ha d’això que es diu que els joves han perdut interès?
Et trobes de tot. Però ara a les aules hi ha gent més barrejada. Hi ha alumnes desmotivats, que els hem d'ajudar, però també hi ha de molt motivats.
Què predomina més?
El desmotivat. Però això ja era així. No ha variat. Abans aquests no estudiaven i ara els hem de tenir al centre. S'ha de fer una tasca de generacions per estendre la cultura.
Arenys respecte de la resta, com està a nivell educatiu?
A nivell d'integració amb els immigrants estem molt bé. I això és gràcies al teixit social que té Arenys. Mentre això aguanti, Arenys tindrà una vàlua molt important.
Està en risc aquest valor?
Depèn del creixement urbanístic. Ara amb el Bareu vindrà molta gent. Si es redistribueix anirà bé, si venen de cop pot posar en risc el valor de poble. Ens hi juguem el futur.
Creu que el govern municipal n'és conscient?
Suposo que s'ho han mirat. Crec que és un creixement molt sobtat el que es planteja i s'haurà de veure com ho assimilarem. Pot crear una situació diferent del que tenim fins ara.
Té cua d'alumnes que vulguin fer treballs?
Aquest any ja no. Estem en un moment baix. S'ha fet poca propaganda per a estimular-los.
Com veu la imatge que té l'institut?
Segur que trobaríem coses que no ens agrada. Però jo li dono una nota molt alta. Els meus fills van ser alumnes i se n'han sortit perfectament. Hi ha molta excel•lència i no ens ho creiem. Als catalans ens falta autoestima, no ens creiem el que som.
Una de les seves obsessions és que les lloses de la Riera s'han de conservar. El govern les vol canviar, com ho veu?
Lluitaré perquè no les treguin. Arenys té uns elements que s'han de conèixer i les lloses tenen un valor històric i paleontològic.
Però la gent rellisca i cau.
Hi ha un munt de llocs on es rellisca. Estic d'acord en fer una actuació però sense treure-les es podrien polir i durarien 150 anys més. Si les treuen, Arenys perdrà un element important característic. Si les treuen, hi haurà lluita.

Aquest cap de setmana s'han celebrat les votacions de l'arenyenc de l'any 2007.
Enguany els candidats eran set personatges arenyencs que han estat noticia durant l'any 2007
561 persones han exercit el seu dret a vot.
Les votacions s'han  realitzar aquest passat dissabte al matí a la porxada del mercat municipal i a la tarda a la plaça de l'església igual que el diumenge al matí.
En el proper numero de la revista arenyenca L'Agenda que sortirà a principis de mes de març es desvetllerà el guanyador o guanyadora d'aquesta votació.
val a dir que la votació ha anat molt renyida i...tot es possible.
l'Areneync de l'any està organitzat per l'AIA ( associació d'informadors d'arenys)
 

.

EL CPC REBUTJA LA DISOLUCIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN PLURALS I PARTICIPATIUS DE RÀDIO ARENYS

 El Col·legi de Periodistes de Catalunya vol mostrar la seva profunda preocupació per la situació que viu Ràdio Arenys de Mar arran de la decisió del govern de l'Ajuntament de la població de dissoldre tots els òrgans de pluralitat i participació que administraven fins ara l'emissora i de la cessió a l'alcalde del control absolut de la ràdio municipal durant almenys un any. Ràdio Arenys de Mar, degana de les emissores municipals de Catalunya, ha estat i és un referent en el món de la comunicació local pública del nostre país.

 El CPC se solidaritza amb els treballadors i col·laboradors de l'emissora que unànimement han rebutjat aquest acord del consistori arenyenc que crea un perillós precedent de control polític d'un mitjà de comunicació públic i reclama que l'Ajuntament d'Arenys de Mar recuperi les fórmules de gestió existents fins ara mentre aborda la confecció d'un nou model organitzatiu i administratiu de la ràdio local. En aquest sentit, el CPC recorda que ha de servir com a referent la nova llei de mitjans audiovisuals aprovada recentment pel Parlament de Catalunya.

 El model de Ràdio Arenys, ara abolit, garantia la participació en la gestió de tots els àmbits de la societat, des dels grups polítics municipals fins als ciutadans, passant pels mateixos col·laboradors i treballadors de la l'emissora. No es pot dissoldre un sistema plural de gestió com aquest i obrir un període d'excepcionalitat en el què tot estigui en mans de l'alcalde, sense tenir abans un model millor i més participatiu si cal, en la definició del qual hi puguin prendre part tots els actors socials i polítics de la població.

 En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya es posa a disposició del consistori arenyenc així com dels treballadors i col·laboradors de Ràdio Arenys de Mar, per acompanyar en el redreçament de la situació creada.

La Junta de Govern

Barcelona, 9 de gener de 2008.

La Federació de Ràdios Locals de Catalunya també ha volgut manifestar avui a través d’un comunicat “la seva profunda preocupació per la decisió arbitrària adoptada pel govern de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de dissoldre l’Organisme Autònom Local de Ràdio Arenys”. La Federació es mostra especialment preocupada per una decisió “sense precedents de l’Ajuntament que representa posar en mans de l’alcalde el control absolut de l’emissora municipal, com a mínim, durant un any”.

De la mateixa manera, la Federació afirma que “és un fet que atempta directament contra el model de gestió del mitjans de comunicació públics dibuixat en la llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya; que va contra les conclusions del III Congrés de la Ràdio Local Pública (celebrat tot just fa un any) i contra la filosofia del Llibre Blanc de la Ràdio Municipal (que durant les pròximes setmanes veurà la llum) i que, a més, crea un precedent perillós de control polític".

El comunicat de la Federació destaca que “Ràdio Arenys, degana de les emissores municipals de Catalunya, ha estat i és un referent en el món de la comunicació local pública que no es mereix el tracte que està rebent per part de les autoritats locals”.

De la mateixa manera, la Federació reclama al govern de l’Ajuntament d’Arenys de Mar que reconsiderin la seva decisió, que restitueixen els òrgans democràtics de gestió i control de la ràdio local i que obrin una mesa de converses per decidir el model de futur de l’emissora. No obstant això, la Federació diu que serà "bel·ligerant davant d’un plantejament que no respecti els mínims democràtics que representa l’actual legislació del Parlament de Catalunya i els models de control democràtics establerts fins ara". També s’ofereix a l’Ajuntament d’Arenys de Mar i als treballadors i col·laboradors a fer d’intermediari per trobar una solució a aquest conflicte.

Comunicat de l'AIA en relació a la crisi oberta a Ràdio Arenys
 
L'Associació d'Informadors d'Arenys (l'AIA) té entre els seus objectius la defensa dels mitjans de comunicació local. És per això que volem manifestar la nostra profunda preocupació per la greu crisi oberta a Ràdio Arenys i que ha desencadenat el govern de l'Ajuntament d'Arenys de Mar al decidir incomprensiblement l'abolició de tots els òrgans de pluralitat i participació de l'emissora municipal durant un any.
 
L'acord plenari del passat 27 de desembre de 2007 no té precedents en la història democràtica d'Arenys de Mar, ni probablement en la trajectòria dels mitjans de comunicació públics a Catalunya d'ençà que es va recuperar la democràcia. El govern municipal ha derogat tots els instruments de participació i organització plural i obert a treballadors, col·laboradors i vilatans que tenia l'emissora des de feia molts anys i deixa únicament en mans de l'alcalde d'Arenys de Mar i del regidor delegat de Comunicació, el control absolut de Ràdio Arenys.
 
Entenem que aquest acord plenari té seriosos dubtes legals i destapa l'incompliment flagrant per part del govern municipal dels estatuts de l'emissora al no haver constituït el Consell d'Administració de Ràdio Arenys a l'inici de la legislatura tal i com s'indica a l'article 13è dels esmentats estatuts. Precisament, la dissolució de l'organisme autònom de la Ràdio només és possible amb un informe previ del Consell d'Administració (article 39.1 dels Estatuts de la Ràdio), però al no haver-lo constituït tal i com diu la llei, el govern municipal ha trobat una fórmula perversa per dissoldre els estaments que regulen l'emissora.
 
Per tot això, l'AIA demana al govern municipal que reflexioni sobre aquesta actuació clarament irregular, anul·li l'acord de dissolució de l'organisme autònom de Ràdio Arenys, restitueixi tots els òrgans de pluralitat i participació vigents fins ara i constitueixi amb la màxima brevetat el Consell d'Administració de l'organisme autònom. Només així es podrà garantir que el necessari procés de transformació de l'organisme autònom cap a una nova entitat de gestió més àgil de Ràdio Arenys es realitzarà amb les màximes garanties de participació de treballadors, col·laboradors i dels vilatans, ja sigui a títol individual o a través de les entitats socials o polítiques.
 
Mentre això no es produeixi, l'AIA dóna ple suport al Consell General de treballadors i col·laboradors de Ràdio Arenys, el qual, després d'haver estat dissolt, ha manifestat que es mantindrà viu en la clandestinitat fins que s’impulsi la nova Associació d’Amics de Ràdio Arenys. A més, l’AIA recolza totes les mesures que el Consell General de Ràdio Arenys prengui amb la voluntat de restituir la situació prèvia a aquest estat d'excepcionalitat en el què ha immers el govern municipal a l'emissora degana de Catalunya.
 
Arenys de Mar, 2 de gener de 2008

 

1. Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.

2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.

3. Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions -i les opinions que se'n derivin- que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d'allò que les lleis disposin al respecte.

4. Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il·lícits.

5. Respectar l'off the record quan aquest hagi estat expressament invocat, d'acord amb la pràctica usual d'aquesta norma en una societat lliure.

6. Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l'estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d'una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas de personatges coneguts públicament, fins i tot més enllà de la seva mort. Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la que estan obligades.

7. No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions. En tot cas, no s'ha de simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d'imatge, ja sigui en l'àmbit de les institucions o organismes públics, com en entitats privades.

8. No utilitzar mai en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seva funció informativa.

9. Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin.

10. Observar escrupolosament el principi de presumpció d'innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs.

11. Tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d'homicidi), testimonis o inculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d'especial transcendència social, com és el cas dels delictes sexuals. També s'evitarà identificar contra la seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d'acusats o convictes en procediments penals.

12. Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l'ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.

L'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar és una entitat que agrupa periodistes i informadors especialitzats en la informació local d'Arenys de Mar, així com altres persones, entitats, empreses o institucions, que treballin, col·laborin o estiguin vinculades al camp de la comunicació local d'Arenys de Mar.

L'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar té com a finalitat la difusió, promoció i realització de tot tipus d'activitats relacionades amb la comunicació i divulgació amb objectius culturals, educatius, artístics, informatius, recreatius i experimentals, sense caràcter lucratiu ni partidista. També són objectius de l'associació:

a) La defensa de drets fonamentals com la llibertat d'expressió i d'informació dels associats i les persones que treballen, col·laboren o estan vinculats als mitjans de comunicació local davant les persones, entitats, partits, institucions o qualsevol altre ens que intenti manipular, pressionar o coartar la llibertat d'informar veraçment a la població.

b) Vetllar per la independència i objectivitat dels continguts informatius dels mitjans de comunicació local i defensar la seva continuïtat com a eina fonamental de difusió i divulgació de la identitat pròpia del municipi.

c) Facilitar el diàleg, les relacions i l'accés a les fonts informatives i promoure activitats de caràcter informatiu.

d) Facilitar les reunions amb persones i entitats que tinguin coneixements o materials d'interès per a l'Associació.

e) Promoure l'ús del català en l'àmbit de la comunicació local.


L'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar és una entitat legalment constituïda i registrada al Registre d'Associacions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat, i també registrada al Registre Municipal d'Entitats d'Arenys de Mar. Igualment, i com a entitat reconeguda pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, assumeix i fa seu el Codi Deontològic que es detalla a continuació.

Mn. Martí Amagat i Matamala ha estat elegit arenyenc de l’any 2006 per àmplia majoria. Un cop escrutats els vots emesos, el resultat va ser evident ja el 51’73% dels vots van anar aparar al’exrectord’Arenys.
 
La fórmula per triar l’arenyenc de l’any ha estat novedosa ja que l’Associació d’Informadors d’Arenys (L’AIA) entitat que edita la revista L’AGENDA, va canviar el sistema d’elecció. En les últimes ocasions els candidats era elegits entre una cinquantena d’arenyencs, 25 homes i 25 dones, que n’escollien un dels proposats.
La participació ha superat les espectatives de l’entitat ja que un total de 518 persones van fer ús de la papereta.  

Pel que fa als altres candidats tots van ser votats amb xifres no menyspreables.  

Entrevista a Mn. Martí Amagat
- Arenyenc de l’any 2006 -

- Mossèn Martí, els arenyencs l'han votat per àmplia majoria com a persona més destacada de l'any 2006, per haver culminat 32 anys de treball a Arenys de Mar, què en pensa?
 
 La veritat és que no sé gaire què dir-te. Estic agraït, sí, als qui em van votar pensant que això em posaria content.

- Ja han passat set mesos des que es va acomiadar de la parròquia arenyenca, com recorda aquell dia?
 
 Com un dia d'aquells que hom subratlla de vermell en el dietari. No tant per recordar-lo com perquè fou una d'aquelles dates a partir de les quals la teva vida dóna un tomb important.

- S’enyora d'Arenys? Què és el que més troba a faltar?
 
 Els tres primers mesos em vaig enyorar força.

- Encara manté contacte amb Arenys i els arenyencs? Com i amb quina freqüència?
 
 El que més trobo a faltar és la gent, no cal dir-ho. Jo he estimat molt a molts arenyencs i la separació física, diguin el que vulguin, atempta sempre contra l'amistat i l'afecte.

- Té contacte amb el nou rector? Com va ser el traspàs de la rectoria?
 
 No gaire.
 El que demana la relació entre dos col·legues civilitzats, respectuosos i bons companys.

-  Com és una dia ara en la seva vida actual? Què fa? A què es dedica? Està fent el llibre que va dir que escriuria? De què va?
 
 A la meva vida actual, a la meva condició de jubilat, ja comença a trobar-hi al·licients; estic descobrint, i experimentant, els avantatges que té això de jubilar-te mentre encara tens ganes e viure, energies per cultivar-te i il·lusions per ajudar a ser feliços els qui t'envolten.
La meva jornada, de moment segueix aquest ritme: al matí dic missa, me'n vaig a veure l'estany i em deixo caure a la biblioteca pública on repasso la premsa i algunes revistes.
 La tarda la destino a lectura i a correspondència. No, encara no m'he posat a escriure el llibre que, segons tu, vaig dir que escriuria.

- El nou rector va dir públicament que no tenia inconvenient a què mossèn Martí Amagat tornés a Arenys i visqués aquí. Tornarà a Arenys? Quan? Si la resposta és negativa, per què?

(Si tornaré a Arenys...)
 No ho crec.
 Com passa amb els arbres vells, un trasplantament comporta una batzegada molt dolorosa. Un home de setanta cinc anys no se l'ha de trasplantar fora d'un cas de força major o que a ell li abelleixi.
 Sí, ja sé que hi ha persones a qui tant se'ls en dóna - els qui tenen l'ànima de funcionari o el cor viatger -, però als qui, com jo mateix, són d'allí on arrelen, aquests se'ls ha de deixar morir de cara al mar i envoltats de la gent que els estimen.
 El que vull amb dir amb aquestes paraules
és que si aconsegueixo aclimatar-me a un nou cel i una nova terra, després no voldré pas tornar a passar una segona edició del canvi sofert.

- Algunes veus pròximes a l'Església d'Arenys han afirmat que la seva marxa d'Arenys no va ser voluntària, sinó imposada, és veritat?
 
 La meva marxa d'Arenys va venir imposada per l'edat, c'est tout. Quan arribes a setanta cinc anys has de posar els teus càrrecs a disposició del Bisbe Diocesà. Si te'ls accepta, ja saps el que et toca.

- La seva vinculació amb Arenys i la seva gent és molt intensa, com mostra l'elecció de l'arenyenc de l'any, sent que la seva feina ja ha acabat?
 
 La meva feina, diguem-ne professional, s'ha acabat. El guiatge pastoral de la parròquia ja no em pertany ni em pertoca. Ara bé, això no significa que no m'interessi tot el que pot esdevenir a Arenys i als arenyencs.

- Li ha quedat alguna cosa pendent? Quina?
 
 Moltes. Que te'n digui algunes? Aquestes quatre, per exemple:
1 - Aconseguir que les monges dels diferents convents es relacionessin més entre elles, que es relacionessin com bones germanes i no solament com a cunyades correctes i ben educades.
2 - Convertir el temple parroquial en una illa de pau i música gregoriana, sobretot per a les tardes d'estiu. Tu t'imagines quin regal per a un poble, poder disposar d'un oasi així? Temps a venir, això es considerarà un equipament indispensable per al bé psíquic dels pobles.
3 - Convèncer els cristians que s'ha d'aconseguir eliminar les safates de l'església. Això de passar a demanar diners mentre celebres l'Eucaristia és inconcebible. La nostra gent s'ha de convèncer que la subvenció de les necessitats econòmiques de la comunitat  s'ha de fer d'alguna altra manera, com pot ser la subscripció d'una quota fixa.
4 - Aconseguir que el jovent deixi de mirar la religió amb ulls desganats i amb el cap ple de prejudicis, que no caigui, com fa actualment, en l'error de menysprear allò que desconeix.



- Les vocacions van de baixa, la prova és que els serveis religiosos a Arenys s'han hagut de reestructurar per falta de capellans, per què creu que s'ha arribat a aquesta situació?
 
 El descens en el número de vocacions a la vida religiosa és degut a moltes causes. Pel que fa al sacerdoci, una d'elles és l'estatut per al desenvolupament de la vida del capellà, un estatut estrany i gens atractiu als ulls del jovent. Un compromís per a sempre no entra al cap de la gent jove - ni de l'adulta, clar -; i menys encara un compromís d'aquesta mena per al celibat.
 Una altra causa que fa mirar la gent jove cap a un altre costat és l'austeritat amb que ha de viure el capellà i, sobretot, la perspectiva d'haver de viure demanant almoina.

- I les esglésies són cada cop més buides de creients, especialment dels més joves, què s'hauria de fer per redreçar la situació si és que encara es pot fer alguna cosa?
 
 Que què s'hauria de fer per redreçar la situació, no sabria pas contestar-t'ho en poques paraules. El que sí em resulta clar és que l'Església no ha de continuar fent una pastoral que pretén curar el càncer amb tiretes.

- Segueix com a membre del Fòrum Alsina? Què hi fa?
 
 Sí, continuo formant part del Fòrum Joan Alsina. Formo part de la Comissió Permanent.


- Ara venen eleccions municipals a Arenys, si algú li demanés consell per votar, què li diria? què ha de pesar a l'hora de decidir el vot cap un o altre candidat?
 Li diria que voti a consciència, I si insistís en que concretés més, li contestaria que un cristià ha de votar, sempre, un partit que porti a l'entranya un veritable interès per millorar la sort del poble menut, especialment dels pobres i necessitats.

Antoni Sintas Gonzàlez, el meteoròleg local d’Arenys de Mar, ha estat triat arenyenc de l’any 2005 per haver arribat als 30 anys com a observador meteorològic local i reconegut per les principals entitats oficials de meteorologia del país. Des de fa tot aquest temps ha recollit, dia a dia, les dades meteorològiques d'Arenys, ha col·laborat amb Ràdio Arenys, Policia Local, Bombers i Protecció Civil en les seves prediccions.
L’elecció s’ha portat a terme després que l’Associació d’Informadors d’Arenys (l’AIA) hagi realitzar el ja tradicional procés de consulta oberta entre 50 arenyencs, 25 homes i 25 dones. Sintas relleva María Sánchez Carrillo que va ser proclamada arenyenca de l’any 2004. Cal recordar que l'arenyenc de l'any pot ser aquella persona que ha estat noticia dins l'any que es valora.

A continuació reproduïm l'entrevista amb l’home del temps local publicada a la revista l'Agenda, on explica d’on li ve això de la meteorologia i que ningú està decidit a agafar-li el relleu en les seves observacions.

“M’agradaria treballar en un lloc científic per aprendre més”

Antoni Sintas González va néixer a Arenys de Mar, el 17 de desembre de 1943. Fill d’un arenyenc i una filla de Sant Sebastià. És mecànic de formació, peixeter de professió i meteoròleg de vocació. Té dos fills, l’Antoni de 27 anys i la Francina de 23. És col·laborador oficial del Centre Nacional de Meteorologia, del Servei de Meteorologia de Catalunya, de Protecció Civil i de Ràdio Arenys.

P.- Com va començar la teva afició per la meteorologia?
R.- Quan tenia cinc o sis anys, sempre sentia al meu avi que parlava d’això, la gent li preguntava pel carrer quin temps havia de fer i contestava amb paraules que no entenia. Mirava cap a Barcelona i deia “allà al cap del riu...”. Ja aleshores em va anar quedant aquest interès.
P.- Tens alguna anècdota del teu avi?
R.- Sí. A les nits, dormia a l’habitació amb el meu avi. Quan feia temporal, entre els xiscles del vent, la pluja i la remor de les onades, el meu avi es despertava i xerrava sol. Tot plegat, a mi em semblava una pel·lícula de por. Em despertava a mi i em feia llevar dient “No sents com creix el mar?”. Em feia aixecar i em portava a veure el temporal de mar des del balcó. Els meus pares ens renyaven perquè era de matinada i feia fred.
P.- Algú més et va parlar de com predir el temps?
R.- Sí. En Sala, sempre em convidava a entrar a casa seva i em parlava del temps. Ens passàvem hores i hores, i la meva mare em renyava perquè sempre trigava molt a fer els encàrrecs per culpa de xerrar del temps amb en Sala.
P.- I quan comencen a preguntar-te quin temps farà?
R.- Als 14 anys, quan vaig entrar d’aprenent de mecànic, els companys van descobrir que encertava el temps que faria el cap de setmana i sempre m’ho preguntaven. Aleshores no tenia gaires referents, només hi havia en Mariano Medina a la televisió i para de comptar.
P.- Sempre ho vas portar a dins, no?
R.- Sí, però no ho expressava. Llàstima, perquè m’hagués agradat estudiar-ho. Quan tenia 30 anys, li vaig comentar al meu sogre que m’agradaria tenir un pluviòmetre i me’l va comprar. Va costar molts diners, entre 5.000 i 6.000 ptes. d’aquell temps. A partir de l’aleshores ja vaig començar a apuntar-me les primeres dades.
P.- Com et converteixes en observador oficial?
R.- Un dia vaig anar al Centre Nacional de Meteorologia de Barcelona. Tots eren militars i vaig proposar-me per fer-ho. Em van donar un petit observatori.
P.- Reculls les dades tots el dies?
R.- Sí. Cada dia, nevi o plogui, sigui festa o diumenge, vaig a l’observatori que ara està al geriàtric i prenc les dades. A les sis de la tarda hi torno. Ho he fet així aquests trenta anys. Només em falten dues dades, les dels dies que van néixer els meus fills. Això requereix molta constància.
P.- I tens algun deixeble?
R.- No. El meu fill recull les dades per mi quan sóc de vacances, però això no li interessa gaire. Tampoc conec ningú que ho vulgui continuar. Així que ho seguiré fent mentre pugui.
P.- Et molesta que tothom et pregunti pel temps que farà?
R.- No. Ja hi estic acostumat. A més, sempre estic alerta. Quan hi ha tempesta, encara que sigui de matinada, truco a la Policia Local o als bombers si crec que tinc dades que els poden ajudar.
P.- Però ara amb la riera coberta hi ha menys perill, no?
R.- Sí, però els rials són igual de perillosos que abans i s’ha d’estar alerta.
P.- Ha canviat el temps?
R.- Sí que es nota un cert augment de la temperatura, però 30 anys d’observació és poc. M’agradaria treballar en un lloc científic per aprendre més.

L’Associació d’Informadors d’Arenys  (l’AIA) comunica que després de l’habitual votació realitzada entre 50 persones d’Arenys de Mar, 25 homes i 25 dones, María Sánchez Carrillo ha estat proclamada Arenyenca del 2004 perquè durant l’any passat es va veure obligada, per una malaltia, a deixar la presidència de l’Associació de Dones per a la Igualtat d’Arenys de Mar, que ella va fundar tres anys abans. Aquesta entitat plenament consolidada dóna suport a les dones que pateixen maltractaments, acompanyant-les i protegint-les.

Sánchez Carrillo té 60 anys i en fa sis que viu a Arenys de Mar amb el seu company. Va néixer a Badalona, filla d'immigrants murcians, té set germans. El seu pare va ser militant de la FAI i va estar exiliat a França. Ell va ser qui la va marcar ideològicament. "Ho porto a la sang", admet. María Sánchez Carrillo va viure durant molts anys a Santa Coloma de Gramenet. Té dues filles i dues netes. Actualment, la seva malaltia li impedeix treballar. Professionalment és auxiliar de geriatria, però al llarg de la seva vida ha estat planxadora, dependenta i va regentar una botiga d’ultramarins. “Cuidar els avis era la meva vida”, explica.

Va arribar a Arenys empesa pels alts preus dels pisos a l’entorn de Barcelona i “ara no canvio Arenys per res”, assegura. Des del principi es va integrar a la vida arenyenca. És secretària de la dona de la secció local del PSC. És una històrica militant socialista. Des de fa 32 anys que ha actuat políticament, primer des de la clandestinitat, “imprimint octavetes amb las xurreres”, recorda Sánchez que és com anomenaven a les petites impressores altrament conegudes com a vietnamites.

Va participar en el moviment veïnal durant els anys setanta i vuitanta, creant les associacions de veïns i de dones del barri Oliveres de Santa Coloma. La seva lluita la va portar a participar en nombroses manifestacions per aconseguir els serveis bàsics per al barri o la millora dels seus habitatges. "D'aquesta manera, vàrem fer que els homes sortissin dels bars", explica. L'activisme la va portar a establir una relació personal d'amistat amb Manuela de Madre, exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i actual vicepresidenta del PSC.

Des de la seva arribada a Arenys, la seva inquietud per ajudar la va moure a crear l'associació de dones al poble. Va començar agrupant dones del seu entorn familiar fins que va conèixer Teresa Verdura amb qui va donar l'impuls definitiu a l'associació. Sobre el maltractament a les dones, María Sánchez afirma que "la realitat és més gran del que ens pensem. La gent que aparenta més és la que està pitjor".

Diu que l'associació defensa tant dones com homes i vol deslligar la seva afiliació política a l'objectiu de l'entitat. Actualment, María Sánchez Carrillo continua vinculada a l'associació de dones, igual que la seva filla, però la seva malaltia li impedeix dedicar-s'hi tant com abans.

María Sánchez Carrillo és la cinquena arenyenca de l'any proclamada per l'Associació d'Informadors d'Arenys (l'AIA) a partir de la consulta popular. Els anteriors arenyencs de l'any han estat Belisari Gonzàlez (2000), Rosa Nicolau (2001), Carles Pérez (2002) i Joan Dulsat (2003).

Arenys de Mar, 13 de març de 2005

Joan Dulsat i Massuet ha estat proclamat arenyenc de l’any 2003, segons ha donat a conèixer avui l’Associació d’Informadors d’Arenys (L’AIA). Dulsat ha estat triat arenyenc de l’any per haver estat cap visible de la comissió organitzadora de la revetlla de Sant Joan d’Arenys de Mar que l’any 2003 van organitzar la seva 25ena edició. Al llarg d’un quart de segle, aquesta festa popular s’ha convertit en un referent a la nostra comarca i a Catalunya. Coincidint amb aquest aniversari, els organitzadors de la revetlla van decidir donar per acabada la seva trajectòria al davant de la festa i donar pas a nova gent que vulgui tirar-la endavant.

Joan Dulsat i Massuet té 44 anys, va néixer a Arenys de Mar l’any 1959. Està casat i té una filla de 13 anys. De professió llibreter i editor, va formar part de la vocalia de joves de la desapareguda Associació de Veïns d’Arenys. Inicialment membre de la Juventut Comunista, ha estat militant de partits vinculats a aquesta ideologia. Fa més de 25 anys, el grup de joves al qual pertanyia i que organitzaven activitats culturals i festives, van decidir celebrar una revetlla de Sant Joan popular i oberta a tothom. Aquest col•lectiu també va ser l’impulsor de la fira de solstici d’estiu, lligada a la mateixa revetlla de St. Joan. Dulsat i la seva dona són, de la quinzena de persones que van iniciar la revetlla de Sant Joan ara fa 25 anys, els únics que van continuar fins al final.

Joan Dulsat també ha estat el creador i impulsor de la iniciativa Arriba’t a Arenys, que consisteix a organitzar visites guiades al Port d’Arenys i a les rutes espriuanes de la nostra població. Ara fa 18 anys que es desenvolupa aquesta activitat que ha portat a Arenys 108.000 visitants.

Dulsat és membre del plenari del gremi de llibreters de Catalunya.

En rebre la notícia de la seva elecció, Dulsat va manifestar que el guardó “és un reconeixement a tot el grup de gent que fa 25 anys va fer la revetlla de Sant Joan”.

Per a l’elecció de l’arenyenc de l’any, l’AIA ha seguit el tradicional procés participatiu on 50 persones, 25 homes i 25 dones, van votar entre diversos candidats la persona mereixedora del guardó.

Arenys de Mar 14 de març del 2004

L’Associació d’Informadors d’Arenys de Mar (l’AIA) ha donat a conèixer aquest diumenge (9 de març de 2003) a través de Ràdio Arenys l’elecció de Carles Pérez, cap del Cos de Bombers Voluntaris d’Arenys de Mar, com a arenyenc de l’any 2002. Pérez ha estat escollit per la majoria dels vots d’un grup de quaranta veïns d’Arenys de  Mar, vint homes i vint dones, de diferents edats i sectors socials, als quals l’AIA havia demanat que participessin votant o aportant noms de persones que haguessin destacat durant l’any 2002 i siguessin mereixedores d’aquesta distinció.

Carles Pérez ha estat la persona que més vots ha obtingut pel fet que aquest any 2002 ha vist com s’inaugurava el nou parc dels bombers voluntaris d’Arenys de Mar. Aquest fet ha comportat la sortida dels bombers de  l’antiga caserna on els voluntaris han estat instal·lats de forma precària durant més de 18 anys.

Carles Pérez és bomber voluntari des de fa 18 anys i en fa 16 que és el cap dels bombers d’Arenys de Mar. Pérez té 43 anys és casat i té dos fills. En conèixer la seva elecció, Carles Pérez ha considerat un honor que hagin pensat en ell per a aquesta distinció i ha assenyalat que el guardó “és per a tot el cos de bombers voluntaris” i no només per a ell. Ha agraït a tots el fet que l’hagin distingit com a arenyenc de l’any 2002 i ha avançat que reconeixements d’aquest tipus fan que les entitats de voluntaris “se sentin recolzades pel poble i animades per seguir treballant per a la comunitat”.



Arenys de Mar, a 9 de març de 2003

La Rosa va ser escollida com arenyenca de l'any  al ser presidenta activa del moiment veinal de l'AVA, que reinvindicava una millora en la qualitat de l'aigua potable.

En Belisari va ser elegit el primer arenyenc de l'any.
La gent el va votar tot enviant una papereta que enava encartada amb l'antiga revista Agenda que dirigia l'amic Francesc Castell,
Belisari Gonzàlez es conegut per la seva sabiduria en el mon dels bolets.
cada any organitza el curs de micologia, que va lligat amb l'exposició de bolets que abans es realitzava a la sala lloveras i des de fa uns anys es ralitza al centre cultural del calisay.