Als germans i germanes de la Fraternitat,
Pau i Bé.

Comencem un nou curs. A mi m’agradaria que el comencéssim amb la mateixa il·lusió i les ganes del nostre primer encontre amb Jesús Ressuscitat. Sé que això és difícil, i que són moltes les coses que ens han anat succeint al llarg d’aquests anys, però crec que és el que se’ns demana a nosaltres, que caminem cap el Crist, sota l’esguard amatent de Francesc d’Assís.
Durant aquest curs seran molts els moments de dubte, de solitud, d’enyor d’un temps passat que imaginem millor... però tenim per endavant la tasca de ser llum i sal de la terra; testimonis d’Aquell que ens ha cridat i ens continua cridant pel nostre nom i que ens convida a un banquet en el que Ell mateix ens ha parat la taula.
No hem de defallir, l’Esperit és amb nosaltres. Jesús ens va prometre que seria amb nosaltres cada dia fins a la fi del món. Podem dubtar d’aquesta promesa d’amor? Des del meu racó de món us convido a ser com l’hostaler de la paràbola del bon samarità. Un hostaler que té cura d’un malalt que li arriba en mans d’un altre. Un hostaler que descansa en la promesa del qui li confia el ferit: “si et falta més, quan jo torni t’ho donaré”. Aquesta és també la promesa de Jesús de Natzaret. Descansem en ella i caminem ENDAVANT, SEMPRE ENDAVANT.

Consell de l'OFS local.

EL DIA 1 DE JUNY 2008, FOU ELEGIT EL NOU CONSELL LOCAL DE L'ORDRE FRANCISCÀ SEGLAR, PRESIDINT EL CAPÍTOL ELECTIU EL GMÀ. CARLES LLOMPART, MINISTRE DE L'OFS DE CATALUNYA.
EL NOU CONSELL ELEGIT ÉS EL SEGÜENT:

Glòria Bilbeny, Gna. Ministre.
Eudald Sudrià, Gmà Vice-ministre.
Imma Colomer, Secretaria.
Jordi Coll, Tresorer.
Carme López Gonzàlez, Mestre de Formació.
Maria Carme Montal, Vocal.
Fra Eduard Rey OFM., Assistent Espiritual.

====================================================
 

És ben coneguda la importància històrica i eclesial del moviment de retorn a l'Evangeli, suscitat a començaments del s.XIII, pel jove Francesc d'Assís.
Quan descobrí que l'Evangeli de Jesús era per portar-lo a la vida, entusiasmat exclamà: "Això és el que volia, això és el que cercava, això és el que de tot cor vull acomplir"!
A impulsos de l'Esperit, emprengué aquest camí, tot sol. Però, ls seva forma de viure l'Evangeli impactà molts joves d'Assís i la rodalia i, a poc a poc, se li anaren ajuntant molts companys.

UN IDEAL DE VIDA EVANGÈLICA OBERT A TOTHOM

L'any 1209, el Papa Innocenci III aprovà aquesta "forma de vida", inaugurada amb els dotze primers joves que s'uniren a Francesc. Són els anomenats franciscans.

El 1212, amb Clara d'Assís, seguidora del mateix ideal, s'inicià a Sant Damià la versió femenina d'aquesta "forma de vida". Són les anomenades clarisses.

El 1221, Francesc féu una prèdica enfervorida al poblet de Cannara, prop d'Assís, tot presentant a la gent el seu ideal de vida evangèlica. Homes i dones se l'escoltaren entusiasmats i es mostraren decidits a seguir-lo.
Com que la majoria eren casats, evidentment no podien abandonar la família per fer-se religiosos. Després d'haver-hi pensat llargament, Francesc els digué:Podreu viure una vida evangèlica des de casa vostra mateix, en la familia, en el treball, en les ocupacions de cada dia".
Així nasqueren els anomenats franciscans seglars.

D'aquesta manera, frares, monges i laics, es comprometen a seguir el Crist de l'Evangeli, rera les petjades de Sant Francesc, per tal de fer un món més fratern i evangèlic.
 


QUÈ FEM

Com diu el nostre “Itinerari espiritual”, aprovat pel papa Pau VIè, el
1978, ser franciscà seglar consisteix en viure l’Evangeli a l’estil de
sant Francesc, en la vida ordinaria de cada dia.

LES NOSTRES ACTIVITATS

Assemblea mensual de la Fraternitat Seglar, en la que s’hi presenta un tema actual que es reflexiona en petits grups, per aprofundir-lo després en un diàleg en comú.
Ens trobem el 3er. diumenge de mes, de les 9,30 a les 11,30 del matí als Caputxins. Vegeu l'agenda d'activitas mensuals.

Formació inicial per als nous membres: es fa en una sessió mensual, i s’estudia a fons el nostre “Itinerari espiritual” i les característiques del “Carisma franciscà”.

Formació permanent  es realitza un cop al mes, sobre temes evangèlics, franciscans i eclesials.

Assemblea anual de totes les Fraternitats Seglars de Catalunya: es realitza el primer diumenge de maig, cada any en un lloc diferent.

Romiatge Anual a Montserrat s’hi apleguen, el tercer diumenge de juny, totes les Fraternitats Franciscanes
Seglars de Catalunya.

Altres activitats : prenen part activa en els Grups de Diàleg i Pregària, la Pastoral de malalts i el Voluntariat social.

Si et sents impulsat per l’Esperit a viure el carisma de Francesc d’Assís en la versió seglar, contacta amb nosaltres.



 
 
 
 

TEMA DEL MES - GRUPS DE DIÀLEG I PREGÀRIA. .
SIMONE WEIL: EN ESPERA DE DÉU
.
Filòsofa, activista i mística
Neix a París (1909) en el si d’una família benestant d’origen jueu, però agnòstica. Coneixedora dels clàssics grecs, fou professora de filosofia al Lycée femení de Le Puy (1931-32) i a Roanne (1933-34). La identificació amb el problema obrer d’aquests anys la portà a viure frugalment i només d’un sou de peó, ja que la resta ho donava als moviments obrers, així com els impartia classes nocturnes i participà en diverses manifestacions d’aturats. El 1934 abandona la docència i treballa en tres fàbriques, una de les quals, la Renault, per tal de viure plenament l’experiència obrera: Estant a la fàbrica, confosa als ulls de tots, inclús als meus propis ulls, amb la massa anònima, la dissort dels altres entrà al meu cos i a la meva ànima.

Tornà a exercir a Bourges (1935-36) i l’estiu de 1935 tingué una 1a experiència mística a Portugal: El poble estava arran de mar. Les dones dels pescadors caminaven en processó al costat de les barques; portaven ciris entonaven càntics (...) Allí vaig tenir la certesa que el cristianisme era per excel.lència la religió dels esclaus (...) i jo entre ells. El 1936 participa amb les Brigades Internacionals a la Guerra Civil Espanyola. El 1937 té una 2a experiència a Assís: Sola, a la petita capella romànica del s.XII de Santa Maria degli Angeli, incomparable meravella de puresa, on pregava St. Francesc, quelcom més fort que jo m’obligà, per primer cop a la vida, a agenollar-me. La 3a fou durant una Setmana Santa al monestir de Solesmes: Tenia molta migranya (...) un esforç extrem d’atenció em permetia sortir d’aquesta carn miserable i trobar una alegria pura i perfecta en el cant i les paraules, la possibilitat d’estimar l’amor diví a través de la dissort. Un jove catòlic anglès, li donà a conèixer un poema que ella recitarà habitualment com a oració.

En el curs d’una d’aquestes recitacions afirma que Crist mateix “va descendir i em va prendre”.
Weil i la seva família marxen als EEUU la primavera del 42 fugint de la persecució nazi, però tornen a Londres el mateix any per col.laborar amb la resistència, però ja malalta de tuberculosi mor el 24 d’agost de 1943.
 

L’AMOR AL PROÏSME
Weil parteix d’aquell “ésser presa” per Crist, que entén com un acte de possessió per consentiment: l’amor que baixa de Déu cap a l’home. Aquest sí nupcial, en la relació amb el germà permet un tracte de Déu a Déu, de Crist a Crist, si volem dir-ho amb el rostre de la dissort (malheur): és el benefactor mateix, com a portador de Crist, el qui fa entrar el Crist en el dissortat famolenc, amb el pa que li dóna (...) Si el do és ben donat i ben rebut, el pas d’un tros de pa d’un home a un altre és d’alguna manera una autèntica comunió.

El fet d’un Déu absent que s’ha retirat després de la Creació: Déu s’ha negat a favor nostre, per tal de donar-nos la possibilitat de negar-nos per ell, permet a Weil definir aquest amor al proïsme com la negació de si mateixa, de fer-se u amb Déu i d’afirmar-se en l’altre com un acte redemptor. Atenta, i com el servent, en espera que torni el Senyor, la persona esdevé delegada de Déu en la seva obra creadora: En l’amor veritable, no som pas nosaltres que estimem els dissortats en Déu,

sinó Déu en nosaltres qui estima els dissortats. Quan estem en la dissort, és Déu en nosaltres qui estima aquells qui ens volen bé. La compassió i la gratitud procedeixen de Déu, i quan es donen una mirada, Déu és present en el punt mateix on els esguards es troben.


L’AMOR A L’ORDRE DEL MÓN I LA BELLESA
La mateixa premissa de retirar-se com Déu, alimenta aquest amor a la bellesa que s’expressa en el millor poema, i que és un acte de creació contínua. Un exemple, per a Weil, és St. Francesc: No solament el seu poema és la poesia perfecta, sinó que tota la seva vida fou la poesia perfecta en acció. Per exemple, la seva tria dels indrets per als retirs solitaris o per a la fundació dels convents, era en ella mateixa la més bella poesia en acció. La vagabunderia, la pobresa, eren poesia en ell; es va despullar per estar en contacte amb la bellesa del món.

Des de la filosofia estoica, Weil fa una exaltació de la bellesa de l’univers, cosmopolita i filantròpica, la bellesa d’un cosmos que és Déu, que és la pàtria, el retorn a casa: La bellesa del món és el somriure de tendresa del Crist per a nosaltres a través de la matèria. És realment present a la bellesa universal. L’amor d’aquesta bellesa procedeix de Déu davallat a la nostra ànima, i va cap a Déu present a l’univers.


PREGÀRIA
Que aquest amor sigui una flama del tot devoradora d’amor de Déu per Déu (...) tota jo transformada en substància de Crist i donada a menjar als malaurats(...) Pare, opera aquesta transformació en el nom de Crist i encara que jo ho demani amb una fe imperfecta, exorcitza aquesta petició com si fos pronunciada amb una fe perfecta.
   


========================================

El destí més elevat de l'ésser humà
és servir més que governar.
(A.Einstein)

========================================

La mateixa creació, en posició d'alerta, espera amb il-lusió que els fills de Déu es mostrin d'una vegada a plena llum del dia.
Rm 8,19
========================================

El silenci a vegades vol dir callar,
però el silenci sempre és escoltar.
(M.Delbrel)
=========================================

Sortosos els qui escolten la paraula de Déu
i la guarden. Lluc 11,28
=========================================

¨Al final serà la conciència la que tindrà l'última paraula, per sobre de les estratègies, de les ideologies i , fins i tot, de les religions¨.
(Cardenal Roger Etchegaray)

=========================================

Només l’amor dóna valor a cada cosa.
(Sta. Teresa de Jesús)

LA FRATERNITAT D’ARENYS DE MAR

A la vila d’Arenys de Mar, començà la represa de la vida caputxina el 1863 i el 1879, en els anys de la restauració existia –des de l’any 1618- un grup de tercerols a la parròquia, que fou erigida canònicament l’any 1718 durant la visita pastoral del bisbe Joan de Taverner. Quan l’any 1863 els frares caputxins, aconseguiren una Reial Ordre d’Isabel II que els facultava per a obrir un col.legi de missioners, el rector de la parròquia, Peladi Rodà, maldà per tal d’evitar que els caputxins es fessin càrrec del Terç Orde, i s’apressà a demanar, l’any 1867, al ministre provincial dels framenors observants el títol de Comissari del Terç Orde arenyenc.

Amb la represa de la vida caputxina a la població, els frares erigiren una congregació del Terç Orde al Convent i, ben aviat es procurà oferir als tercerols una bona formació espiritual i franciscana, a través de cicles de conferències i cercles d’estudi.

Hi professaren un conjunt de membres força actius en l’acció social i cultural arenyenca, el tipògraf Joan Tatjé, el dibuixant Marià Castells, el dramaturg i director escènic Carles Xena que fou ministre de la fraternitat en els anys difícils de la postguerra, el músic i compositor Xavier Maimí, Eloi Riera fundador l’any 1908 i primer director de l’Orfeó Seràfic Marià; Salvador Daniel i Joan Draper, cofundadors l’any 1906 de l’entitat Joventut Seràfica.
(El Terç Orde dels Caputxins, de fra Valentí Serra).

El 1767, any del primer centenari de la fundació de la fraternitat, foren els promotors de la “Professó de la Via Sacra”, -Viacrucis- anomenat avui “La Renglereta”, que se celebra cada Divendres Sant al matí, i que comença a la Parròquia i s’acaba al Convent.

Actualment la Fraternitat es reuneix al matí de cada tercer diumenge de mes al Convent, on s’estudia un tema a fons, amb la participació de tots els germans en diversos grups, fent seguidament una posada en comú.
Tenim la Formació Inicial pels nous candidats, i la Formació Permanent mensual.
La Pastoral de la Salut, que des de fa vint anys la Parròquia ho té encomanat a la Fraternitat, així com els “Grups de Diàleg i Pregària”, iniciats també al mateix temps, i que avui estan presents a diverses poblacions de la Comarca.
En el Full de Germanor Franciscana, recull l’agenda de les activitats i el tema mensual pre-preparat pels Grups de Diàleg i Pregària.
Altres activitats culturals, cada any s'organitzen diverses  excursions.

=================================

GOIGS  DE SANTA ELISABET D’HONGRIA
Patrona de l’Orde Franciscà Seglar

Oh Princesa franciscana
de virtut tota odorant,
de nosaltres sou germana,
no ens deixeu ni un sol instant.

Terciària primicera
preneu goig en el turment
i se us torna primavera
tota espiga sangonent.

Quan us llencen fins de casa,
pelegrina vós marxeu
a pregar sobre una rasa
on hi passa sempre Déu.

Sou la viuda, sou la mare
sou la dona principal;
sou la roca que s’acara
amb el vent i el temporal.

L’esperit que us animava
era un àngel bondadós;
Sant Francesc qui us amagava
les espines amb les flors.

------------------------------------


INFORMACIÓ I HORARIS DE LA PARRÒQUIA.

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA D’ARENYS DE MAR

Rector:
Mn. Joan Pujol

Adreça:
Carrer de l’Església, 24
Tel. 93.792 00 96
email: pujolprat@msn.com


Despatx:
Dimarts i Dijous:
11-13 h. i  18-20 h.

MISSES

Vigílies:
19 h. (7 tarda)

Diumenges i Festius:
10 h., 12 h.
19 h. (7 vespre)

Feiners:
Dilluns a Divendres:
20 h. (8 vespre)


Confessions:
Mitja hora abans de les misses i sempre que es demani.

- - - - - - - - - - - -


Batejos
 
Els pares que han decidit batejar el seu fil són pregats de posar-se en contacte amb el rector de la parròquia un mes abans de la celebració.


Confirmació
La confirmació constitueix la darrera etapa de la catequesi d'iniciació cristiana.

S'imparteix cada dos anys a tots els qui han rebut una preparació adequada a la seva edat.

Desprès de la confirmació, els qui ho desitgin poden continuar la seva formació amb l'ajuda de cristians adults de la comunitat parroquial.

       
Casaments
Les parelles que volen casar-se, s'han de posar en contacte amb la parròquia tres mesos abans de la celebració. Aleshores són convidades a participar a una trobada de preparació que es fa conjuntament amb la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar  i d’Arenys de Munt, i a la qual hi participa el matrimoni en Josep Olivé i Cabot i l'Empar Reguant i Faceries.
 
           

DESEMBRE

2
Reunió dels caps del Grup de Diàleg i Pregària, a 3/4 de 10 del vespre als Caputxins.

4
Formació Permanent, a casa gna. Marta Boada.

21
DIA DE FRATERNITAT. A les 9 del matí, al Convent.

24
MISSA DEL GALL.

25
NADAL.