Dos monuments oblidats: a les mestresses de casa i als rectors de parròquies.

Meditant l'evangeli dels talents, he pensat.
Es valora la tasca dels monestirs en la construcció d'Europa, s'anomenen els comtats, bisbats, emperadors, reis, papes i bisbes, filòsofs, inventors, polítics, revolucions... no he trobat mai cap referència a les mestresses de casa i als rectors de parròquies.
Han estat les mestresses de casa les que han multiplicat els pans per poder viure o, millor, han transformat les pedres en pans. Administraven i organitzaven la casa, tenien cura dels fills, i dels avis, i dels néts. Sempre es podia trobar el plat a taula, la roba neta, i el foc encès, la verdura a punt, l'aviram, el porc... Eren els puntals de les famílies, les qui amb pocs recursos aconseguien el necessari; les grans economistes que feien possible l'estalvi familiar i el creixement del país; eren sobretot les transmissores de la fe cristiana, dels valors de l'Evangeli, i d'una bona educació. Altres temps, pensareu. Però venim d'aquells temps i han estat forjadors del nostre.
No es tracta de copiar avui el seu tarannà, però sí de valorar-lo i reconèixer que sense elles no hauríem arribat a on som.
Algú ha reconegut mai el seu treball? Per no tenir, no tenien salari, ni seguretat social, ni cap mena de prestació. I malgrat tot, la majoria visqueren i envelliren amb la convicció de la feina ben feta.
He vist molts monuments: als militars, savis, poetes, persones il·lustres, esportistes, polítics, als oficis... i cap a la mestressa de casa.
Parlar dels rectors és escombrar cap a casa, és cert, i ho faig volgudament.
Podem trobar de tot: rectors humils, bons, geniüts, més interessats, acollidors, alguns més carlins, altres més esquerranosos; uns més ben arreglats, altres més despenjats; que agradin més o menys; però tots grans creients. Sense els rectors de parròquies, què hauria estat dels nostres pobles? Qui ha transmès la fe, ensenyat el catecisme, predicat l'Evangeli? Qui es preocupava de la formació dels joves i que aquests estudiessin? Qui ha acompanyat en el goig i en el dolor tantes famílies i persones? Qui ha celebrat els sagraments i ha comunicat els dons del Senyor? Qui s'ha preocupat dels més pobres i necessitats, i dels malalts? Qui ha conservat i mantingut els magnífics temples amb pocs recursos? Qui ha mantingut l'esperança de les persones? Qui ha viscut pobrament amb un sou de misèria i encara ajudant? Qui, durant la Transició, va col·laborar silenciosament sense esperar res a canvi? Qui ha perdonat i mai no s'hi ha tornat, quan injustament ha estat calumniat, criticat? Podem continuar la llista...
No demano cap monument pels rectors de parròquies, però desitjo que el treball fet i el que avui realitzen, sigui més reconegut i valorat, a l'Església i també a la societat.
En els últims temps la manera de fer dels rectors ha canviat, perquè l'Església ha canviat i la societat també. Però fonamentalment la seva missió no ha canviat, té diversos formats amb la mateixa finalitat, i amb la mateixa actitud de donació plena a Déu i a les persones.
Gràcies, mestresses de casa! Gràcies mossens!

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


PARAULA DE DÉU
Diumenge trenta-tres de durant l’Any.

Primera Lectura
Pr 31:10-13, 19-20, 30-31
Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents.
L'encant és aparença, la bellesa s'esvaeix; l'esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l'elogiï davant de tot el poble. .

Segona Lectura
1Te 5:1-6
Germans, no cal que us escrivim quan i a quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensaran que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n'escaparà ningú. Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.


Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (25:14-30).
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: "Un home que se n'anava fora del país, cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà.
Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m'havíeu confiat cinc milions i n'he guanyat cinc més".

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

PASSAR COMPTES

Anem acostant-nos al final de l'any litúrgic i els evangelis, d'alguna manera, ens parlen de "passar comptes"... Avui, amb aquesta bonica paràbola dels talents que, un cop més, expressa amb una imatge suggerent la dinàmica del Regne. És fàcil trobar el paral·lel entre l'amo i Déu, i entre els servents i nosaltres, cridats, com ells, a administrar els dons que hem rebut segons les nostres capacitats. L'important no és quant haurem produït, si més o menys que els altres, sinó el fet mateix d'haver fet créixer allò que se'ns va confiar per al bé de tots. Cadascú de nosaltres tenim diferents qualitats, habilitats, coneixements... carismes! Aquí hi ha la riquesa de la diversitat, que és expressió de vida, i que en posar-se en comú fa que el conjunt en surti beneficiat. El problema és quan amaguem sota terra el nostre talent, perquè no es gasti, per mandra de desenvolupar-lo, per comoditat... Quantes vegades deixem de fer, de dir, d'implicar-nos en situacions que són al nostre abast, de les quals en som corresponsables com a pares o mares, treballadors, veïns, ciutadans, cristians... D'aquesta manera, no només hi perd la col·lectivitat sinó també nosaltres mateixos, perquè... oh paradoxa!, resulta que a tot aquell qui té, li donaran encara més, però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I és que quan posem en joc els dons rebuts, ja sigui l'amor, la capacitat d'escolta, la saviesa, l'alegria, la solidaritat... lluny d'exhaurir-se, es multipliquen!


Flora Ridaura

ANOTACIONS CATEQUÈTIQUES DE l´EVANGELI.

Recomanacions especials sobre la pregària.
.
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal PREGAR sempre sense defallir:
Lc 18,1
.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, PREGUEU pels qui us persegueixen.
Mt 5,44
.
PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Mt 9,38
.
Els deia:
La collita és abundant, però els segadors són pocs. PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Lc 10,2
.
Vetlleu, doncs, i PREGUEU en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.  
Lc 21,36
.
Vetlleu i PREGUEU, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Mt 26,41
.
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
Ac 1,14

”SAPIGUEU, EN PRIMER LLOC, QUE NO HI HA CAP PROFECIA DE L’ESCRIPTURA QUE PROCEDEIXI DE LA PRÒPIA INTERPRETACIÓ; QUE MAI LA PROFECIA NO HA ESTAT PROFERIDA PER VOLUNTAT HUMANA, SINÓ QUE ÉS IMPULSATS PER L’ESPERIT SANT, QUE ELS HOMES PARLAREN DE PART DE DÉU”

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO


DESTINATS A UNA GRAN MISSIÓ.


Creats per Déu, instruments del seu projecte del cosmos físic.
Estem destinats a una gran missió.
Però hem de passar per la prova.
Jesús és el camí, cal seguir les seves petjades per santificar-nos.  

I per què ens hem de santificar, que vol dir això?
Doncs Jesús ens convida a convertir-nos, per poder viure amb Ell permanentment, eternament; per tant, no podem pretendre viure amb els mateixos paràmetres egoistes a que estem acostumats a viure, hem de fer l'esforç de seguir els seus consells evangèlics, per esdevenir membres del Regne de Déu, on l'amor, la pau, la fraternitat i la comunió amb Ell, ens ha de transfigurar a la seva semblança.


Escoltem sant Joan! Amb quina seguretat va escriure en la seva primera epístola: ”Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!...Estimats, des d’ara som fill de Déu” (1 Jo 3,1-2; vegeu 3,10; 5,2). Per a ell aquesta crida no és una paraula vana, sinó que tradueix ben manifestament una realitat viscuda. Està unida estretament a l’encarnació del Verb, a la qual retorna sense parar al llarg de la mateixa epístola.
Recordem les paraules de la missió confiada pel Senyor a Maria Magdalena el matí de la seva resurrecció: ” Vés a trobar els meus germans i digue’ls: Me’n pujo al meu Pare i vostre Pare, al meu Déu i vostre Déu” (Jo 20,17).

El mateix passa amb sant Pau, ho proclama, insisteix i afirma amb energia, que tot cristià ho esperimenta en ell mateix, indubtablement. Rellegim almenys, els dos textos essencials, per més coneguts que siguin.
”Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.  Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.(Rm 8,14-17).
”Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.  I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!».  Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.(Ga 4,4-7).

La forma d’actuar i viure com a cristià sempre estarà adornat amb els fruits de l'Esperit, que són: amor, goig,  pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.

Alceu els ulls al cel
i mireu: qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva potència
i tan robusta la seva força,
que mai no en falta cap.

Això diu el Senyor, creador del cel,ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar-hi.
Is (40,26; 45,18)

La FE és una resposta a la Paraula de Déu.
És l'acceptació complaguda del requeriment d'amors que ELL ens fa, de la proposta que ens fa ser el nostre company de viatge en el camí de la vida i l'amic entranyable del nostre cor.

Nosaltres creiem que a Israel el nostre Creador, començar de purificar i elevar la marxa de l'home cap a la Veritat.
Es manifestà a la humanitat i es lligà al seu destí per revelar-li la seva glòria, això és, que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el Fill unigènit (Jo 3,16)

Unint-se a la humanitat, el diví company de ruta obre diàleg amb ella a mesura que la va trobant. S'hi insereix i li dóna una nova direcció. Des de llavors hi ha un nou principi, els efectes del qual es van sentint lentament, però de manera inexorable.

La revelació de Déu produí un fenomen únic al món: el messianisme; l'home esperava alguna cosa de Déu. Es clar que tothom anhela redempció, i que totes les religions són de redempció. Però únicament a Israel hi havia el convenciment que aquesta redempció consistia en una alliberació de la nostra infidelitat humana i doncs, del pecat.
Igualment, només Israel tenia el convenciment que la redempció és realitzava en la història del seu poble.

Així la Paraula de Déu és revelarà al món amb la FE d'Abraham, amb el COMPROMÍS de Moisès, amb la FERMESA dels Profetes, amb l'ESPERANÇA de Maria, i definitivament amb JESÚS de Natzaret.
JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA. (Jo 14,6)
JO ESTARÉ AMB VOSALTRES DIA RERA DIA FINS A LA FI DEL MÓN. (Mt 28,20)

La FE en JESUCRIST té derivacions formidables en el nostre capteniment. Ella ens forneix d'unes llums i una força, d'unes fonts d'inspiració i de generositat, que ens fa capaços com el qui més per ajudar la Humanitat a inventar, i practicar l'ètica que reclama la vida en cada moment.
En aquest món només es treu allò que se substitueix. I per això cal treure el mal substituint-lo pel bé.
Cal treure la pobresa amb més justícia. Cal desbancar l'esclavitud amb la llibertat. Cal foragitar la ignorància amb la veritat. I cal canviar tanta tristesa i desànim com aclapara el cor dels homes amb el perdó, la pau i l'alegria.

"Déu volgué reconciliar-ho tot per Ell i destinar-ho a Ell, posant a pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist". I així Jesucrist és el testimoni fidel i el primer ressuscitat d'entre els morts. Jesús és la primícia de tots els qui estem cridats a participar finalment, amb plenitud, de la vida, la llum i la veritat que només Déu ens pot oferir.

correu: cercleestudis@gmail.com

CERCLE D'ESTUDIS DE LA BÍBLIA

De la Paraula revelada, a la Història encarnada.

Aquesta web vol ser útil a qüestions de FE i animar-nos mútuament a l'Esperança i a l'Amor a que tots estem cridats.

Amb el tràfec quotidià potser hom no disposa d'un temps adequat per parlar i aprofundir sobre aquests temes, aquella pregunta que no has gosat a fer, o no hi has trobat el moment oportú.
Aquí amb uns pocs minuts disposareu com d'un oasi de repòs que us pugui ajudar a retrobar-vos, com un taller de treball per poder ajustar, afinar i harmonitzar el "que som", "el ser conscient" en la relació amb hom mateix, en la relació amb les persones, amb la natura, i amb Déu.

El breu temps de que disposem en aquest món, pugui ser viscut plenament amb sentit de quelcom positiu que ompli la nostra vida. Si més no, saber posar humilment els nostres talents, a disposició d'Aquell qui ens n'ha fet el do.

Quantes vegades potser hem pensat que el nostre viure rutinari, és un viure sense sentit, que gastem els minuts, les hores i dies, sense adonar-nos que per senzilla que pugui ser la nostra vida, podem viure-la plenament si tenim l'art de no deixar-nos perdre la bellesa del moment present, que és l'únic que existeix.

Membres de l'Associació Bíblica de Catalunya.
E-mail:cercleestudis@gmail.com

Tenir set, ganes de treballar i posar-se en camí.  
Comença una cosa nova quan sentim un desig gran, quan tenim set de Déu els camins apareixen.

La set ens il-lumina i ens obre camí.
El salmista ens diu una cosa important sobre la manera de treballar en i amb grup bíblic: “Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua (Sl 63,2).
Quan una persona anhela Déu, com si fos la mateixa respiració, acaba trobant-se Déu pels corriols de la vida (Sl 42-43), fins i tot quan podríem tenir la sensació del profeta Jeremies, que molta gent prefereix una altra mena de –deus d’aigua- : “El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua” (Jr 2,13).

Avui constatem en el nostre món globalitzat que hi ha molta gent que té set de la Paraula de Déu,  però no troba els camins per arribar a la font: no es consideren preparats per a aquesta tasca o ho veuen com una empresa per a gent –selecta-, per a especialistes, per a aquells que tenen molt de temps per perdre.... o aneu a saber què.
El cas és que no s’atreveixen a entrar a aquest bosc misteriós, no tenen coratge per endinsar-se dins aquesta mina que amaga tresors de valor incalculable i que fins hi tot quan es troba a l’abast de la mà –hi ha moltes cases que tenen una Bíblia-, la fan servir de decoració, per fer bonic, i no pas de brúixola per orientar-se en la confusió de la vida; hi ha molta gent que no s’atreveix a obrir-la i a llegir-la.

Podem llegir la Bíblia a casa, individualment, però també podem treballar junts i llegir-la en grup. Una cosa no està pas renyida amb l’altra: es complementen mútuament. Com més es prepara una persona individualment, el grup bíblic es torna més ric i t’introdueix a dimensions noves, insospitades.

Poseu-vos en camí, Entrar en un grup bíblic i escoltar la Paraula de Déu ens introdueix en un dinamisme que no ens permet ni somniar quina serà la meta definitiva. És un procés que ens captiva. Feu-ho i ho veureu.

correu: cercleestudis@gmail.com