Arenys de Mar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTÍCIES
Mor l'arenyenc Josep Montmany
Va impulsar nombroses iniciatives socials i culturals, mèrits pels quals està proposat per al nomenament de fill predilecte de la vila
L'Ajuntament d'Arenys de Mar i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu expressen el seu dol.
“I m´encamino en solitud cap a la font llunyana,
a les prades altes de la serenor del somni,
i s´obrirà lentament, per acollir-me,
el clos indret on jo seré per sempre
amb la meva pau.”

Salvador Espriu

L'arenyenc Josep Montmany i Vidal ha mort avui a l'edat de 87 anys a l'Hospital de Mataró. Montmany va néixer a Arenys de Mar el 20 de setembre de 1918. El funeral en record de la seva ànima se celebrarà demà a les 4 de la tarda a l'església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar.

Entre altres mèrits, Montmany serà recordat pels arenyencs per la feina desenvolupada com a president del Patronat d'Habitatges Santa Maria. Montmany va exercir durant tota la seva vida una intensa dedicació a la vida social i cultural d'Arenys de Mar i va formar part i va impulsar entitats tan destacades com Arenys Vida Parroquial, el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, que va ajudar a crear i del qual en continuava sent membre,  el Centre d'Estudis Josep Baralt i l'Associació d'Amics de la Puntaire. Més recentment, Josep Montmany va encaplaçar l'homenatge a Joaquim Ruyra i també va treballar per recuperar l'obra de l'escriptor arenyenc exiliat a Mèxic Josep M. Miquel i Vergés. Altres mèrits de Josep Montmany han estat la iniciativa de crear una comissió amb l'objectiu de recuperar l'Aplec del Remei. Per tots aquests fets, l'Ajuntament estudia nomenar Josep Montmany fill predilecte de la vila.

Us reproduïm la nota que ha elaborat l'alcalde en ocasió de la defunció de Montmany:

Benvolguts convilatans:

La vila d'Arenys de Mar perd avui un vilatà il·lustre i estimat. La nostra vila, el millor que tenim, ha estat conformada per homes com el senyor Josep Montmany i Vidal. Adolescent encara va manifestar el seu profund sentit de país quan va fundar, juntament amb altres amics, la Joventut Catalanista. Va ser destacat dirigent de la Federació de Joves Cristians i de l'Acció Catòlica. Va formar part de la comissió de l'Abad Oliva, aquella guspira de llum en els anys foscos de la dictadura. Fou President de la Cooperativa d'Habitatges Santa Maria, una obra civil molt remarcable en temps difícils, facilitant l'habitatge a moltes famílies arenyenques.

És molt ajustada la qualificació del senyor Montmany com home de gran visió cultural. Ell ha estat l'impulsor de moltes remarcables iniciatives culturals com ara la revista Arenys-Vida Parroquial, el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, el Centre d'Estudis Josep Baralt i l'Associació d'Amics de la Puntaire. En totes aquestes entitats en fou soci fundador i membre destacable. Va formar part del col·legi Cassà i del Consell Pastoral de la Parròquia.

Recentment va encapçalar l'homenatge a l'escriptor Joaquim Ruyra i va treballar sense defallença per recuperar la memòria col·lectiva dels exiliats de la Guerra Civil i molt en concret de la figura de l'arenyenc Josep Maria M. Miquel i Vergés. Els Quaderns d'Estudis Arenyencs deuen bona part de la seva existència al senyor Montmany.

La nostra vida col·lectiva perd una persona entranyable que ens va ensenyar a estimar la nostra vila d'Arenys de Mar i el nostre país, Catalunya. I a més ens va ensenyar que és possible ser bo, generós, amable, educat i culte sense estridències ni egoisme.

En reconeixement a la seva trajectòria d'arenyenc culte i il·lustrat, l'Ajuntament prepararà el nomenament de fill predilecte de la vila en el termini més breu possible, atenent a la iniciativa de la pròpia societat civil. Nosaltres, els membres de la corporació municipal, ens sentim honorats de poder reconèixer aquests mèrits innegables al senyor Montmany, en un nomenament que ens plaurà molt lliurar a la seva vídua, Maria Dolors Malagelada, i als seus fills i familiars.

Miquel Rubirola i Torrent
Alcalde d'Arenys de Mar

Publicat el 20 de desembre de 2005
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
^