Escut de l'Ajuntament d'Arenys de Mar
NOTÍCIES
L'escriptor: Salvador Espriu

Salvador Espriu. Una aproximació


Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), fill de notari i de família benestant, es manifestà com a escriptor precoç ja als 15 anys. Les seves obres El doctor Rip (1931), Laia (1932) i Ariadna al laberint grotesc (1935) el donaren a conèixer com una de les grans  promeses de la literatura catalana. Es llicencià en Dret (1935) i Història Antiga (1936) a la Universitat de Barcelona, on inicià una forta amistat amb el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La guerra civil (1936-39) el va colpir profundament i truncà la seva brillant carrera universitària i com a literat.

La postguerra el convertí en un gris oficinista que es dedicava a la literatura en hores perdudes. Obsessionat per la mort, pel destí de l´home i pel futur del país, publicà, entre altres, els llibres de poemes Cementiri de Sinera (1946), Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final de laberint (1955), i la peça teatral Primera història d´Esther (1948). El to de compromís social i de denuncia davant del franquisme, que es feu més manifest a partir del seu llibre La pell de brau (1960), el convertí popularment en “el poeta nacional de Catalunya”. Entre les creacions posteriors destaquen Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971), en poesia, i Les roques i el mar, el blau (1981), en prosa.

Rebé diversos premis i distincions, nacionals i internacionals, entre les quals destaca el premi Montaigne, atorgat per la Universitat de Tubinga. Fou proposat diverses vegades al premi Nobel de Literatura.

Per a més informació:

www.uoc.edu/lletra/noms/sespriu
www.escriptors.com/autors/esprius

Cronologia

1913
El 10 de juliol neix a Santa Coloma de Farners, comarca de La Selva.

1914
La família es trasllada a viure a Barcelona [Pàrvuls a l´Escola Montesori i la primària a l´Escola Alemanya].

1923
Compren una casa a Viladrau, obra de Puig i Cadafalch, on la família hi passa part de les vacances d´estiu i la setmana santa.

1924
L´1 de gener mor la seva germana M. Isabel a l´edat de 7 anys.


1926
El 8 de setembre mor el seu germà gran, Francesc. Tenia 14 anys. [Estudia el batxillerat a l´Escola laica Sant Luís Gonzaga]

1928
S´examina, i aprova brillantment, el batxillerat elemental a l´Institut Nacional Jaume Balmes.

1929
S´examina dels dos cursos de lletres de batxillerat superior i es matricula de batxillerat universitari. No es presenta a l´examen.

Edició no venal de 100 exemplars del seu llibre Israel.

1930
S´examina del batxillerat universitari i l´aprova amb matrícula d´honor.

Ingressa a la Universitat de Barcelona on estudiarà les carreres de Dret i Filosofia i Lletres.

1931
Publica la seva primera novel·la, El doctor Rip, amb pròleg de Carles Soldevila.

1932
Publica Laia, que presenta al Premi Crexells.


1934
Reedició de Laia, corregida i revisada.
Publica el llibre de narracions, Aspectes.

1933
Participa en el creuer per la Mediterrània, organitzat pel Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, en el qual hi participen més de 180 alumnes i professors seleccionats de les universitats espanyoles i de les dues escoles d´arquitectura de Madrid i Barcelona.

1934
Comença a escriure alguns dels poemes que després formaran part de Les cançons d´Ariadna i de Les hores.
Guanya el Guardó de la Generalitat de Catalunya (Premi extraordinari) als X Jocs Florals de l´Ateneu Arenyenc, per la seva narració “Els avets”. Entre el jurat, hi figuraven Joaquim Ruyra i Carles Riba.

Compleix amb el servei militar, a Barcelona, com a soldat de quota a l´Auditoria de Guerra de la Caserna d´Infanteria Badajoz. Es produeixen els “fets d´octubre”.

Escriu Miratge a Citerea.

1935
Publica Miratge a Citerea, amb dibuixos de Grau Sala.
Publica Ariadna al laberint grotesc
Es llicencia en Dret.

1936
Esclata la Guerra Civil

Obté la llicenciatura en Història Antiga.

Obté la beca Conde de Cartagena (primer alumne de l´Estat Espanyol que l´obté) per estudiar egiptologia, estudis que no pot seguir degut a l´esclat de la Guerra. Pel mateix motiu, tampoc es pot examinar per obtenir la llicenciatura en Lletres Clàssiques.

És mobilitzat i destinat a la Caserna dominada per la FAI a Barcelona. Després s´incorpora a la milícia Macià-Companys, organitzada per Esquerra Republicana.

Tradueix del castellà al català Fedra de Llorenç Villalonga.

1936-1938
Escriu La pluja (pub. el 1952).

1937
El desmobilitzen i el tornen a cridar després per servir a la Secció d´Arxius  de l´Auditoria de Guerra.

Publica el recull de narracions Letízia i altres proses (Fedra i Petites proses blanques).

Té enllestit un llibre de 100 poemes (entre els quals “El sotjador” i “Llàtzer”) dels quals en va estripar uns 90. S´havia de titular Les hores. No s´arriba a publicar.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel es posa malalt.

1939
Escriu Antígona (entre l´1 i el 8 de març), just després de l´entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

S´acaba la Guerra Civil.

1940
El mes d´abril mor el seu pare, el notari Francesc Espriu. Salvador Espriu es fa càrrec de la família i deixen el pis del carrer Diputació per traslladar-se a la Casa Fuster (projectada per Domènec i Muntaner) davant dels jardinets del Passeig de Gràcia. Espriu es posa a treballar com advocat a les ordres del notari Antonio Gual Ubach, a la que havia estat la notaria del seu pare, situada al núm. 12 del Passeig de Gràcia.

1943
Col·labora en el volum “Tiempos Antiguos” de la Iniciación a la historia universal, dirigit per Alberto del Castillo.

1946
Publica Cementiri de Sinera (escrit entre 1944-45).
S´inicia la publicació de la revista clandestina “Ariel” i hi col·labora.

1948
Publica Primera història d´Esther.

Actua de president del Premi de Poesia Bartomeu Rosselló-Pòrcel convocat per la revista “Ariel”.

Forma part del Premi Joanot Matorell per a novel·la inèdita en català.

1949
Publica Les cançons d´Ariadna (amb 33 poemes del 100 que tindrà).

1950
Mor la seva mare.

1952
Intent de representació privada de Primera història d´Esther , a la torre a la part alta de Barcelona de la família Sans-Uriach. Espriu i Pere Quart escriuen les famoses “Dècimes de Salvador Espriu i Pere Quart per a la Segona història d´Esther” (inèdites fins al 1999, quan apareixen publicades al volum Obra poètica de Pere Quart).

Publica Les hores (les dues primeres parts) i Mrs. Death.

1954
Publica El caminant i el mur.

Fa un viatge en cotxe de tres setmanes per Itàlia amb la família. Visita la tomba de Keats, per encàrrec de Carles Riba, per copiar l´epitafi.

1955
Publica Final del laberint i la tercera part de Les hores.
Li és atorgada “La lletra d´Or” pel llibre Final del laberint.

1957
L´Agrupació Dramàtica de Barcelona, sota la direcció de Jordi Sarsanedas, estrena  Primera història d´Esther al Palau de la Música Catalana.

Publica Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres proses.

1958
L´Agrupació Dramàtica de Barcelona, dirigida per Frederic Roda, representa Antígona al Candilejas, un “teatre de butxaca”.

Participa en l´homenatge a Rosselló-Pòrcel a la Universitat de Barcelona, amb motiu del 20 anys de la seva mort.

Ricard Salvat dirigeix l´escenificació de La pell de brau a la Cúpula Coliseum.

1960
Publica La pell de brau.

Josep Pla escriu l´homenot dedicat a S. Espriu.

Deixa la notaria Gual i comença a col·laborar amb el seu germà, el Dr. Josep Espriu, que presideix la mútua mèdica Assistència Sanitària Col·legial S.A.

1962
L´ EADAG, dirigida per Ricard Salvat, representa Primera història d´Esther dins el V Ciclo de Teatro Latino al Romea.

Signa la carta de protesta contra les tortures de la policia als miners d´Astúries. És detingut al maig i processat.

1963
Apareix el recull dels seus llibres de poemes Obra poètica, editat per S. Albertí, que inclou per primera vegada Llibre de Sinera.

Es publica el volum Poesia catalana del segle XX, a cura de J. M. Castellet i J. Molas.

1964
La policia li intervé el telèfon i es dóna ordre d´intervenir la seva correspondència.

1965
Es posa a la venda el recull de contes Narracions.

S´estrena al Romea, per l´EADAG sota la direcció de Ricard Salvat, Ronda de mort a Sinera, peça teatral que es representarà a Madrid, París, a diverses ciutats catalanes i al Festival de Venècia.

1966
Participa en “la caputxinada” al convent del caputxins de Sarrià, una reunió clandestina per constituir el Sindicat d´Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). És detingut i sancionat amb una multa de 100.000 pessetes.

1967
Reposició de PHE al Romea

Apareix el disc “Cançons de la roda del temps” de Raimon, amb portada de Joan Miró.

1968
PHE es presenta al país Basc, a Perpinyà i al Festival Internacional de Teatre de Nancy.

Escriu Aproximació, tal vegada el·líptica, a l´art de Pla Narbona.

1969
És nomenat president honorari de l´Associació Internacional de Defensa de les Cultures Amenaçades.

Un grup d´intel·lectual catalans promou una campanya per promocionar Espriu com a candidat al Premi Nobel de Literatura.

Es roda la pel·lícula Laia, basada en la seva novel·la, dirigida per Vicenç Lluch i protagonitzada per Núria Espert i Paco Rabal.

1970
Participa en el recital de poesia catalana celebrat al Price.

La Fundació alemanya F.V.S. li atorga el premi internacional Montaigne, adscrit a la Universitat de Tubinga.

1971
Es publica la seva biografia escrita per M. Aurèlia Capmany i el llibre Iniciació a la poesia de Salvador Espriu de J. M. Castellet.

Rep el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes i lliura l´import a Omnium Cultural per a l´ensenyament del català.

Publica el llibre Setmana santa.

1972
S´estrena la pel·lícula Laia.

Se li concedeix el Premi de la Crítica (“castellana”) pel llibre Setmana Santa.

1975
Publica Formes i paraules, poemes inspirats en les escultures d´Apel.les Fenosa.

1976
Es troba amb Josep Tarradellas a Canet de Rosselló.

Primera aparició televisiva al programa “A fondo” de Joaquim Soler Serrano.

1978
S´estrena Una altra Fedra, si us plau, dirigida per Lluís Pasqual, i escrita a instàncies de Núria Espriu que és qui la protagonitza.

Premi Ignasi Iglésies per l´obra Primera història d´Esther.

1979
La Coral Sant Jordi, dirigia per Oriol Martorell, estrena al Palau de la Música Catalana D´una vella i encerclada terra, una obra de poesia i prosa amb fragments musicats per Manuel Valls.

A l´agost pateix un pre-infart de miocardi i ha de ser hospitalitzat a la Clínica Sant Jordi.

Es publica la novel·la El doctor Rip, totalment rescrita.

1980
Medalla d´Or de la Generalitat de Catalunya.

És nomenat Doctor Honoris Causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc.

1981
Publica Les roques i el mar, el blau, premi Ciutat de Barcelona.

És nomenat Fill Adoptiu de la vila d´Arenys de Mar.

És nomenat Fill Predilecte de la ciutat de Santa Coloma de Farners.

Envia una comunicació, en representació dels escriptors catalans, llegida pel pare Batllori, a l´Encontre d´Intel·lectuals catalans i castellans celebrat a Sitges.

Josep M. Benet i Jornet l´entrevista al programa de TVE “Poetes d´ara” i també apareix a l´espai “Tal com som”.

1982
Medalla d´Or de la Ciutat de Barcelona.

No accepta la Gran Cruz de Alfonso X El Sabio.

Premi Crítica Serra d´Or (prosa) per l´obra Les roques i el mar, el blau.

Representació de PHE al Teatre Lliure, sota la direcció de Lluís Pasqual.

1983
S´entrevista a Barcelona amb el lehendakari basc, Carlos Garaikoetxea.

Nova campanya per promoure´l al Premi Nobel de Literatura.

Publica el llibre Aproximació a Santa Coloma de Farners i a algun dels seus indrets.

Es publica Aproximació històrica al mite de Sinera, obra de tres arenyencs, A. Espriu, N. Nogueras i M. A. de Pons. Com a rèplica, molest per la intromissió en el seu món de ficció, escriu el conte “Pas i notícia de la Trinquis”.

Escriu un “decàleg” particular datat el 27 de març.

Mercedes Milà l´entrevista al seu programa “Buenas noches”.

1984
Apareix al programa de Joaquim M. Puyal “Vostè pregunta”.

Publica Per a la bona gent.

És nomenat membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. El seu discurs d´acceptació es basa en la figura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

El 19 de desembre pateix una trombosi coronària i és ingressat a la Clínica Quirón de Barcelona. És donat d´alta el dia 27 del mateix mes.

1985
El 2 de gener s´emet per TV3, dins el programa de Josep M. Espinàs “Identitats”, l´entrevista enregistrada al mes de desembre.

El 18 de febrer ingressa una altra vegada a la clínica.

Mor el dia 22 de febrer a les dues de la tarda. Tenia 72 anys.

L´endemà, dissabte 23, se celebren les exèquies a l´església parroquial de Sta. Maria d´Arenys de Mar, i és enterrat en un senzill nínxol al cementiri de la vila.

Informació publicada el 3 de novembre de 2005
Compartir:Comparteix al facebookComparteix a la tafaneraCompartir a Twitter
Ajuntament d'Arenys de Mar - Riera del Bisbe Pol, núm. 8 - 08350 Arenys de Mar - Tel. 93 795 99 00