Un deliri de mar és el títol d'un novel·la inèdita de Josep M. Miquel i Vergés que l'Ajuntament d'Arenys de Mar traurà ben aviat a la llum. L'obra, editada per Angle Editorial, es presenta diumenge 10 d'abril, a la sala d'actes de la biblioteca municipal P. Fidel Fita, a les 12:30 hores. En l'acte, hi intervindran Víctor Martínez-Gil, que ha tingut cura de l'edició; Miquel Rubirola, alcalde d'Arenys de Mar, i l'arenyenc Josep Montmany, impulsor de la iniciativa. De l'edició, en destaca la magnífica introducció de Martínez-Gil, que ha fet un extens anàlisi de la figura i l'obra de Miquel i Vergés.

Al número 6 de Quaderns d'Estudis Arenyencs, que edita l'Ajuntament d'Arenys de Mar, dedicat a Josep Maria Miquel i Vergés, el setembre de 1998, Jordi Castellanos, catedràtic de Literatura de la UAB, afirma que Un deliri de mar és "una bona novel·la", que va ser escrita a finals dels anys 50. Inicialment, segons Castellanos, l'autor li va posar el títol de L'aventura de l'Eixut.

"Se situa en l'àmbit de la literatura fantàstica i fa de molt bon llegir. Penso que potser respon, no ja a la voluntat testimonial (com Giratomb de vida) sinó a una necessitat de recuperar la memòria d'allò que havia perdut. Ferran de Pol afirmava: "Sóc testimoni presencial de la concreció malaltissa, obsessiva, massoquista, del seu enyorament". Malaltia, obsessió i masoquisme podríem dir que formen part de l'obra, formalitzat en el protagonista, un neuròtic obsedit per l'exploració del fons marí del Mediterrani, i l'impossible deler de recuperar l'irrecuperable. Arenys, l'Arenys perdut, el mític per una banda i el físic -aigua, llum, sol, vida- per l'altra. Un deliri de mar és, literalment, una novel·la de fantasmes. Sense gaire angoixa, sense grans tensions, i amb molta saviesa històrica, Miquel i Vergés troba el punt dolç d'equilibri, entre l'enyorança d'una realitat, l'erudició sobre les coses del mar i la navegació històrica, i una fantasia ben controlada."

Tant el pròleg com l'epíleg, continua explicant Jordi Castellanos a Quaderns d'Estudis Arenyencs, són posats en boca d'un narrador, un periodista, que ha rebut l'encàrrec, com a última voluntat, de publicar les memòries d'un amic seu, que rememora una aventura viscuda davant les costes d'Arenys, en ple deliri. Precisament, és en aquest article on Castellanos recomanava la publicació de la novel·la; un projecte que ara veu la llum.

Vida i obra de Miquel i Vergés

Josep M. Miquel i Vergés va néixer a Arenys de Mar el 6 de setembre de 1903. Va començar la carrera literària amb l'edició, l'any 1926, del recull de poesies Cançons d'estiu. Després, i fins que va esclatar la guerra civil, va publicar diverses obres de teatre, en prosa i en vers: Anna Maria, El preu del silenci, El vianant, L'altra veritat –amb la qual va guanyar el premi El Nostre Teatre–, i El demà és lluny. Es va especialitzar en l'estudi de la Renaixença catalana i ja al 1936 fa la selecció de la poesia d'aquesta època en el volum Antologia general de la poesia catalana, que va publicar juntament amb Martí de Riquer i Joan Teixidor.

El 1937, publica La premsa catalana del vuit-cents. Al final de la guerra civil, s'exilia a Mèxic, on serà cofundador, juntament amb Ferran de Pol i Joan Sales, de Quaderns de l'Exili i col·laborarà tant en revistes catalanes –La Revista dels Catalans d'Amèrica, La Nostra Revista, La Nova Revista, Gaseta Literària Catalana, Pont Blau, Orfeó Català, com mexicanes –Excelsior, El Nacional, Romance, Revista de Historia de Amèrica, Boletín Bibliográfico Mexicano-. També va alternar el conreu de la poesia –el 1942 guanya l'Englantina d'Or i el 1957 la flor Natural als Jocs Florals de Mèxic–, amb l'elaboració d'un extens estudi sobre la figura de la Renaixença catalana Antoni Puigblanch i la redacció de dues novel·les: Giratomb de vida(finalista l'any 1958 del premi Joanot Martorell, que va guanyar Miquel Llor) i Un deliri de mar (1957). Paral·lelament, va publicant en castellà llibres sobre temes d'història mexicana, el més rellevant dels quals és Diccionario de insurgentes. Va morir a Coyoacan (Mèxic) el 3 de maig de 1964, sense haver pogut fer realitat el seu desig de tornar a Catalunya.