S'ha escolat un quart de segle des que fou clausurat i desmuntat aquell museu, per tal de donar a la Biblioteca Popular un espai que tot seguit resultava insuficient. La imprevisió és el més sobresortint dels nostres pecats col·lectius.

En els darrers temps, gràcies a la tasca de Jaume Xarrié i Rovira i a la tècnica del professor Eduard Ferrer, s'han anat coneixent noves aportacions a l'estudi de l'antiga rellotgeria catalana, amb una exposició i publicacions que han anat desvetllant l'interès dels erudits. L'any passat, l'Ajuntament d'Arenys de Mar va col·laborar amb l'exposició El rellotge domèstic català, organitzada a Barcelona, on exhibí un dels exemplars de l'adormit museu. Recentment, l'Ajuntament d'Arenys d'Amunt ha fet l'esforç -molt exemplar- d'incrementar el seu patrimoni cultural amb la compra de tres antics rellotges de producció arenyenca pulcrament restaurats.

MUSEU D'ARENYS DE MAR
Maquinària del rellotge anterior

Pels estudis de Xarrié i Ferrer, hom pot identificar la procedència dels exemplars de rellotges de paret, encara conservats, produïts en les diverses rellotgeries catalanes del segle XVIII. Els més nombrosos són els fets a Moià, amb 43 exemplars i a Arenys, amb 32. Els altres són de Gironella, amb 22, Sant Joan de les Abadesses 18, Mataró 8, Olot 7, Manresa 7, Igualada 4, Terrassa 3 i un sol rellotge de Barcelona, Centelles i Vic.

Amb aquest opuscle hem volgut documentar i posar a l'abast de tothom, amb noves aportacions, el coneixement d'una producció rellotgera que, iniciada en l'Arenys d'Amunt o de dalt, es va estendre a l'Arenys de baix o de Mar al trencall dels segles XVIII i XIX.

I no podem donar per acabat aquesta mena de preàmbul sense reconèixer per deure de justícia i amb agraïment, l'ajut de Jaume Xarrié, Hug Palou, Neus Ribas i del professor Francesc Forn i Salvà.

MUSEU D'ARENYS DE MAR
Llegenda al disc: "Any 1782-Catalunya-Arenys-Frch.Roca" (Donatiu Pons Vilà)

Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, o sia amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La seva mida no es mostra uniforme en tots els exemplars coneguts, bé que és a l'entorn del 30 x 21 x 18 centímetres, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga que actualment es coneix per escapament català (1).

Al frontis dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents, o sia els que tenen una busca curta horària i una de més llarga per assenyalar els minuts, el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. Però en els escassos rellotges construïts per a una sola busca, que serveix tant per assenyalar hores com minuts, aquests es dissenyen sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades pulcrament a pols sobre el zenc.

Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, però amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. En algun exemplar d'etapa més avançada, es mostren amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure.

Al cimal del mateix frontis, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, no sempre amb uniformitat, notícia de l'any de confecció, el seu origen de Catalunya, Catalunÿa o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. En aquests, les lletres són dissenyades amb menys pulcritud que en l'esfera. Diferentment de la d'altres indrets, la d'Arenys no presenta número d'ordre de producció.

Cal destacar el fet que, en la trentena de rellotges produïts a Arenys -exceptuant-ne tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats.

En algun exemplar tardà, hom pot trobar-hi l'esfera de porcellana blanca. En alguns altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques o sagetes per graduar el moment d'acció del despertador.

Del seu matrimoni amb Teresa Catà, Josep Roca tingué dos fills mascles, Feliu i Francesc, i dues filles. El primogènit, Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. El segon, Francesc, l'any 1750, es casà amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, i exercí l'ofici de rellotger en aquella localitat (1).

Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap de la trentena de rellotges encara conservats identificats com a producció del taller dels Roca, el més antic dels quals és datat de l'any 1775 o sia de l'any següent al de la seva mort. És també difícil poder-li atribuir l'autoria de qualsevol dels quatre exemplars que avui es conserven i no porten firma ni data de fabricació, i més per la uniformitat que presenten en llurs característiques i detalls tots els exemplars coneguts. Altrament, com direm més avall, l'any 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, que ja tenia 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala.

És el primer d'aquesta dinastia que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de l'any 1752, quan fa entrega de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre (2). Malgrat aquest antecedent, no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca en les relacions del següent capítol IV del nostre treball, sobretot dels datats des del 1785 al 1788, ni tampoc els posteriors, que corresponen a Feliu Roca Fontrodona (3).

En aquests moments, Feliu Roca i Catà, estava a punt de complir els seus 32 anys d'edat i el cap de la família i dels seus negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria gremial de sant Joan i esperà el seu ascens fins a l'any 1783.

Rellotge en el seu antic moble, llegenda: "Any 1777-Catalunya-Arenys-Franc. Roca". (Col. Maurer)

L'any 1748 va néixer Francesc, el fill primogènit. Dos altres fills mascles foren l'un anomenat Josep com l'avi i l'altre Feliu com el pare. L'any 1768, el primogènit Francesc va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament que li feia el pare.

Feliu Roca, igualment, com anava dotant les seves filles casadores, es preocupava de situar, a més de l'hereu, els altres dos fills. L'anomenat Feliu fou apotecari i el pare li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a la província de Buenos Aires. A Josep, l'altre fill, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or (5) i l'establí a Barcelona.

Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc.

FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). Com més amunt tenim dit, l'any 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac, de la que tingué el fill primogènit, anomenat Feliu i tres d'altres, Josep, Pere i Martí.

Francesc Roca, l'any 1791 va comprar un cós i mig de terra (6) a l'indret de La Bomba, pel preu aparentment simbòlic d'un diner, però assumint els censos que oneraven la totalitat de la finca d'on provenia aquell cós i mig, el domini directe de Bonaventura de Jalpí i de Vilalba. Per la descripció que dóna l'escriptura de compra, aquell solar tindria uns 214 metres quadrats de superfície (7). Això representava un primer pas de l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar.

L'any 1800 instal·la a la casa feta al carrer de la Bomba d'Arenys de Mar, el seu fill Josep que tenia aleshores 18 anys d'edat i figura en les matrícules impositives de l'activitat industrial, mentre que en els cadastres consta la pertinença de l'immoble el seu pare, Francesc. L'hereu dels Roca, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen.

Francesc Roca va morir a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu el seu fill Feliu, que ja ho era per les seves capitulacions matrimonials.

Col·lecció CRÈDIT ANDORRÀ. Llegenda: "Catalunya-Arenys"

Les vel·leïtats polítiques el porten al costat absolutista, al qual pertanyien els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. L'any 1872 és designat batlle reial i, tot seguit d'haver fet el jurament de fidelitat a Ferran VII i de possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal (8).

A l'etapa d'aquest segon Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat de l'any 1814, que vam localitzar al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar (9) i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges de sala dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al moment de tombar el primer quart del segle XIX. La manca de prou documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la de la família Roca i la destrucció soferta pels protocols notarials del segle XIX a Arenys de Mar amb les disbauxes de l'estiu de 1936, no permeten posar moltes coses en clar.

La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria del carrer de la Bomba d'Arenys de Mar, segons els padrons d'imposició industrial, acaba l'any 1819 i el seu lloc, en quan a la rellotgeria, el pren Feliu, que, a més, i ja d'abans, és el titular cadastral de l'immoble.

Això, de primer antuvi, podria fer creure en l'obra d'un rellotger aliè a la nissaga dels Roca. Però l'exemplar, tret de la inscripció, en totes les seves altres característiques, és idèntic als tan coneguts rellotges dits d'Arenys.

Per això hem fet un minuciós examen als llibres de baptismes, matrimonis i defuncions i als llibres de la confraria-gremi de Sant Joan de l'Arxiu Parroquial d'Arenys d'Amunt. Hem fet el mateix a l'Arxiu Històric Fidel Fita (arxiu municipal d'Arenys de Mar), consultant tant els fons cadastrals com els d'imposicions personals i industrials dels segles XVIII-XIX, la Comptaduria d'Hipoteques i els protocols notarials del segle XVIII i els fons del gremi dels menestrals de Sant Joan. També hem consultat els llibres sacramentals (baptismes, matrimonis i defuncions) dels segles XVIII i XIX a l'arxiu parroquial d'Arenys de Mar.

Les nostres recerques ens condueixen a la conclusió que Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié (12) dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta Genís pot pertànyer a la família del rellotger terrassenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici.